Opinió
-
Nietzsche, Graupera, i altres animals
Andreu Barnils
02.11.2014
-
Ni muts ni a la gàbia
Xavi Sarrià
31.10.2014
-
Quatre fases i quatre condicions per a evitar el fracàs
Pere Cardús
30.10.2014
-
L'energia no es crea ni es destrueix: es paga
Marta Rojals
28.10.2014
-
Ha de ser clar: qui no voti votarà Espanya
Joan-Lluís Lluís
27.10.2014
-
Lockout millor que vaga?
Andreu Barnils
26.10.2014
-
Segura llar europea
Xavi Sarrià
24.10.2014
-
Prou batusses: la història ens convoca
Pere Cardús
23.10.2014
-
Fins a la menopausa i més enllà
Marta Rojals
21.10.2014
-
No te'n vagis, David.
Andreu Barnils
19.10.2014
-
#18OsetgealCIE
Xavi Sarrià
17.10.2014
-
Tractant-se de la independència de Catalunya, no s'hi valen excuses
Pere Cardús
16.10.2014
-
Les dones tenen 'problemes'
Marta Rojals
14.10.2014
Vicent Partal
21.07.2009
Regals
L'alcaldessa de València, Rita Barberà, ha reaccionat d'una manera curiosa a les acusacions que els de la trama del cas Gürtel li van fer regals: 'Tots els polítics en reben', ha dit. I punt. No ho nega, sinó que ho generalitza, com si rebre regals d'aquests fóra la cosa més normal i natural del món.
Jo no sé, si tots els polítics reben regals. Puc imaginar-me que tots reben regalets de poca importància, i que no hi donen més valor, i tinc també per cert que n'hi ha que en reben de grossos. A mi, una bossa de Louis Vuitton em sembla un regal gros de sobres, com em pareix obvi que un portagots regalat per una comissió fallera no té gaire importància.
Crec que qualsevol regal que arribe a un polític ha de ser observat pensant en tres preguntes: què és, qui te'l fa i si et demana res en canvi o et predisposa en favor seu. I en tots els casos i com a fórmula general, no cal ser gaire llest per a saber que, dels molts regals que pot rebre un polític, els que arriben de les empreses, amb interessos comercials, són els més perillosos de tots. Els més enverinats.
Si una comissió fallera per comptes d'uns estalvis haguera regalat a l'alcaldessa una bossa de Louis Vuitton (cosa molt improbable) la sospita que mouria no es podria comparar en cap cas amb l'ombra que cau sobre Rita Barberà, ara que s'ha sabut que li l'ha regalada una empresa. I quina empresa! Però això és tan elemental que tinc per segur que la senyora Barberà ja ho sap. I que és justament perquè ho sap que diu açò que diu.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











