Opinió
-
Nietzsche, Graupera, i altres animals
Andreu Barnils
02.11.2014
-
Ni muts ni a la gàbia
Xavi Sarrià
31.10.2014
-
Quatre fases i quatre condicions per a evitar el fracàs
Pere Cardús
30.10.2014
-
L'energia no es crea ni es destrueix: es paga
Marta Rojals
28.10.2014
-
Ha de ser clar: qui no voti votarà Espanya
Joan-Lluís Lluís
27.10.2014
-
Lockout millor que vaga?
Andreu Barnils
26.10.2014
-
Segura llar europea
Xavi Sarrià
24.10.2014
-
Prou batusses: la història ens convoca
Pere Cardús
23.10.2014
-
Fins a la menopausa i més enllà
Marta Rojals
21.10.2014
-
No te'n vagis, David.
Andreu Barnils
19.10.2014
-
#18OsetgealCIE
Xavi Sarrià
17.10.2014
-
Tractant-se de la independència de Catalunya, no s'hi valen excuses
Pere Cardús
16.10.2014
-
Les dones tenen 'problemes'
Marta Rojals
14.10.2014
Vicent Partal
25.03.2009
L'eficàcia, això és
Reconec que, en un primer moment, vaig trobar molt divertides les imatges dels usuaris del tren de Girona aturant el comboi, i vinga pujar i baixar com una manera de protestar. Em va semblar que era una imatge agradable que aconseguia eficaçment el propòsit de denúncia. Però, al cap de pocs segons, el somriure se'm va glaçar en adonar-me que simple que fóra de resoldre els problemes quotidians dels usuaris d'aquests trens. N'hi hauria prou de recordar que els serveis públics han de ser, per definició, eficaços i... posar-ho en pràctica.
No vull dir que no passen coses estranyes en uns altres llocs, que n'hi passen també i moltes. Però fa ràbia haver de recordar que, en una societat moderna i més o menys opulenta com la nostra, l'eficàcia del servei públic s'hauria de donar per suposada. I en el nostre cas els anys van passant i la normalitat no apareix enlloc.
Hem de ser conscients, doncs, que hi ha un contracte íntim entre el ciutadà i l'estat que comença a esquerdar-se, que deixa pas a la desil·lusió, en el millor dels casos, a la desconfiança, normalment, i a la irritació, per poc que et distragues. I que de poc valdrà lamentar-se, si esclata d'una manera descontrolada. Perquè, en definitiva, se suposa que els poders públics cobren els impostos per facilitar la vida a la gent i no per fer-la-hi més difícil. En canvi, els anys van passant sense que es puga veure, ni viure, cap millora substancial en les coses senzilles que hem de fer cada dia, com ara agafar el tren.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











