Opinió
-
Nietzsche, Graupera, i altres animals
Andreu Barnils
02.11.2014
-
Ni muts ni a la gàbia
Xavi Sarrià
31.10.2014
-
Quatre fases i quatre condicions per a evitar el fracàs
Pere Cardús
30.10.2014
-
L'energia no es crea ni es destrueix: es paga
Marta Rojals
28.10.2014
-
Ha de ser clar: qui no voti votarà Espanya
Joan-Lluís Lluís
27.10.2014
-
Lockout millor que vaga?
Andreu Barnils
26.10.2014
-
Segura llar europea
Xavi Sarrià
24.10.2014
-
Prou batusses: la història ens convoca
Pere Cardús
23.10.2014
-
Fins a la menopausa i més enllà
Marta Rojals
21.10.2014
-
No te'n vagis, David.
Andreu Barnils
19.10.2014
-
#18OsetgealCIE
Xavi Sarrià
17.10.2014
-
Tractant-se de la independència de Catalunya, no s'hi valen excuses
Pere Cardús
16.10.2014
-
Les dones tenen 'problemes'
Marta Rojals
14.10.2014
Vicent Partal
28.11.2008
Tarancón
Recorde com m'impressionà, al final del franquisme, allò que cridaven els falangistes, 'Tarancón al paredón'. M'impressionà perquè em desconcertava, atès que, en el meu entorn, l'església formava part del franquisme. Al Principat, una bona part de l'església havia resistit. A València, malgrat Tarancón i la gent de Saó i de mossèn Espasa, de Pere Riutort i de tots aquells, no. A València Franco anava sota pal·li i Tarancon, que avui rep a Borriana, el seu poble, un homenatge, representava l'església que podria haver estat: culta i dialogant. L'antítesi d'aquest Rouco que aixeca esglésies a València pels màrtirs de la 'cruzada', alhora que pregona amb tot el cinisme que cal oblidar el passat.
De Tarancon, malgrat tot, n'he sabut poc. Fúlvia Nicolàs, amb la seua provada capacitat, el va entrevistar en un llibre publicat per Tàndem fa molts anys i que avui és difícil de trobar. Repassant-lo apareix la imatge d'un home sensat, de compromisos bàsics, però clars, i obert. Entenguem-nos: no era un Llidó o un Xirinachs, de cap manera. Però tampoc no era aquesta pesantor agra que hem d'aguantar avui, amb els crits espasmòdics de la COPE inclosos.
Sóc de l'opinió que els qui no som cristians no n'hauríem de parlar gaire, de l'església, que, al capdavall, és cosa dels fidels i del clergat. I no trencaré ara la regla, més enllà d'allò que és imprescindible per a deixar clar, i l'ombra de Tarancon ho demostra, que en tot cas són ells mateixos que s'han ficat en el forat on són; que podria haver-hi hagut una altra església. És clar que en el pecat hi ha la penitència..., no?
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











