Opinió
-
Nietzsche, Graupera, i altres animals
Andreu Barnils
02.11.2014
-
Ni muts ni a la gàbia
Xavi Sarrià
31.10.2014
-
Quatre fases i quatre condicions per a evitar el fracàs
Pere Cardús
30.10.2014
-
L'energia no es crea ni es destrueix: es paga
Marta Rojals
28.10.2014
-
Ha de ser clar: qui no voti votarà Espanya
Joan-Lluís Lluís
27.10.2014
-
Lockout millor que vaga?
Andreu Barnils
26.10.2014
-
Segura llar europea
Xavi Sarrià
24.10.2014
-
Prou batusses: la història ens convoca
Pere Cardús
23.10.2014
-
Fins a la menopausa i més enllà
Marta Rojals
21.10.2014
-
No te'n vagis, David.
Andreu Barnils
19.10.2014
-
#18OsetgealCIE
Xavi Sarrià
17.10.2014
-
Tractant-se de la independència de Catalunya, no s'hi valen excuses
Pere Cardús
16.10.2014
-
Les dones tenen 'problemes'
Marta Rojals
14.10.2014
Vicent Partal
17.06.2008
Un dels nostres
La pilota és juganera i, si no entra, no hi haurà res a fer, per més literatura que hi vulguem posar. Però veure en Pep Guardiola de bell nou a primera fila fa goig. Torna a fer goig. Avui el presentaran com a entrenador del Barça, com a successor d'un altre home elegant i discret. És cert que no és un moment fàcil, amb tanta turbulència com hi ha al voltant de Laporta, però la victòria és dels valents i en Pep mai no s'ha amagat.
En Pep Guardiola mai no ha amagat que li agradava el futbol. El bon futbol, aquell que es fa al primer toc, ràpid com un llampec, imaginatiu, despert, creador, aquell en què el quatre imposa la flexibilitat, aquell en què no hi ha un nou sinó gent que fa de nou, aquell en què fins i tot el porter juga amb els peus i amb el cap. Però, més enllà d'això que esperaríem de qualsevol entrenador, en Pep tampoc no ha amagat mai el seu amor per la poesia, la música o el cinema, ni la seua passió pel país. Uns costums, unes voluntats que, davant meu, el fan més gran i interessant encara.
Quan se'n va anar va dir que no sabia si mai tornaria a casa. Ho ha fet ben aviat i espere que ara hi passe força anys més. Perquè això voldrà dir que van caient els gols i els títols, però també que, entre llibre i llibre, continuarem mirant des del seient o des de la TV com mana, allà a la banda, el noi de Santpedor. Un dels nostres. Que no és poc.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











