Que n’aprenguin!

El triomf de Catalunya al Mundial d’hoquei patins de Macau i les grans celebracions a la plaça de Sant Jaume deixen fora de joc els arguments que la maquinària diplomàtica d'Espanya fa servir per boicotar el reconeixement de la Federació Catalana a Fresno. Des de dilluns ja ningú més no pot presentar la lluita de l’hoquei català com una anomalia o com el caprici de quatre dirigents il·luminats que conspiren contra una realitat social que els és contrària. La imatge de la rebuda dels campions de Macau ha de tenir la màxima difusió entre els delegats amb dret de vot a Fresno, perquè és la prova irrefutable que tot el patinatge d’aquest país ahir feia festa, i que té un suport social majoritari. La imatge té una força que des d’aquí potser no som capaços de valorar.
En aquestes, els delegats de les federacions que participaran en l’Assemblea de Fresno tindran un dilema important. Reben i rebran pressions dels governs respectius, directament proporcionals als esforços de la diplomàcia espanyola, que colla fort, especialment a Llatinoamèrica. Però, sense res en canvi de la pressió. I si cedeixen, barraran el pas a una nova potència que té un gran suport entre els afeccionats, en un esport que aquests últims anys ha desaparegut de força països. La Federació Catalana, a més, ha treballat bé, discretament, i ja ha compromès inversions per a modernitzar l’hoquei a llocs on és amenaçat d’extinció per manca de recursos. Cadascú decidirà què pesa més. L’esperança catalana és, al meu entendre, que el vot serà secret.
És per aquest motiu que la festa de dilluns té tanta importància. Per això i, és clar, també pels efectes terapèutics d’haver experimentat un dia, un sol dia!, la sensació de ser un país normal.

jordi.borda@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet