Les bales de Xavier Vinader

La setmana passada vaig tenir la sort de poder assistir a l'estrena del documental de Xavier Montanyà i Àngel Leiro sobre Xavier Vinader a la Filmoteca. El títol d'aquest gran treball és 'Xavier Vinader, periodista. Contra la guerra bruta'. Des que sonen les primeres notes d'una música de jazz feta a mida i veiem imatges d'època de Vinader exiliat a París, l'espectador queda atrapat per les vivències i les reflexions d'un periodista que ha viscut la professió segurament de l'única manera honesta possible: apassionadament i lliurant-s'hi amb cos i ànima. La resta són --som-- 'gasetilleros', com molt bé diu Vinader.

Vinader és dels primers i dels pocs que fa periodisme d'investigació en els anys de la transició. Va anar a fons en les connexions entre l'extrema dreta i els aparells policíacs, el terrorisme d'estat i els orígens del GAL. Els seus reportatges a Interviú són llargs i documentats, i apareixen una setmana rere una altra. Veu passar les bales de prop i, com no pot ser d'altra manera, de tant en tant li toca esquivar-les ell mateix. Va tenir la sort que ha mancat a gent com Anna Politkòvskaia i ara ho pot explicar. Acusat per la justícia espanyola d'inductor intel·lectual d'un assassinat d'ETA (sic), decideix de marxar a París i acaba passant tres mesos a la presó de Carabanchel l'any 1984, abans de ser indultat pel mateix PSOE que tolerava el GAL, per dir-ho d'alguna manera.

En el debat posterior a la projecció, Vinader va reconèixer que els anys daurats del periodisme d'investigació a l'estat espanyol eren impossibles avui dia. Durant la transició encara hi havia certa complicitat de les empreses periodístiques, que avui només es dediquen a fer diners i tracten la informació com a mercaderia. A la televisió, concursos de frivolitat, i a la premsa escrita, gasetilles: aquest diu això i l'altre diu allò altre. O aquest em diu que digui això i l'altre em diu que digui allò altre. Vinader diu que el gran secret del periodisme és anar per davant de la notícia i, si no pot ser, en paral·lel, però mai a remolc. També diu que és important no explicar-ho mai tot i guardar algunes bales a la recambra perquè això et fa menys vulnerable. Si avui hagués de continuar disparant, diu que ho faria contra la corrupció i contra el CNI.
 

Martí Estruch Axmacher, periodista

(Aquest article va ser publicat originàriament a Media.cat el 23 octubre 2014.)

mestruch@correu.mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Vinader és dels primers i dels pocs que fa periodisme d'investigació els anys de la transició.

Va anar a fons en les connexions entre l'extrema dreta i els aparells policíacs, el terrorisme d'estat i els orígens del GAL.