Opinió
-
Per un bulevard de merda
Xavi Sarrià
23.01.2015
-
L'assassinat de Montesquieu
Pere Cardús
22.01.2015
-
Què dura un minut, a la ciutat morta
Marta Rojals
20.01.2015
-
Marine Le Pen, presidenta de la República
Joan-Lluís Lluís
19.01.2015
-
El plaer de no pagar
Andreu Barnils
18.01.2015
-
Animar Catar
Xavi Sarrià
16.01.2015
-
27-S: les coses tal com són
Pere Cardús
15.01.2015
-
No ens feu fer el ridícul mai més
Marta Rojals
13.01.2015
-
Inútil
Andreu Barnils
11.01.2015
-
Les quatre opcions del president Mas
Pere Cardús
08.01.2015
-
El meu amic Charlie
Joan-Lluís Lluís
08.01.2015
-
Quan la casta finançarà Podem
Joan-Lluís Lluís
05.01.2015
-
Visca els Tres Reis de l'Occident
Andreu Barnils
04.01.2015
Vicent Partal
13.07.2013
Sóc valencià, o siga que sóc navarrès
La polèmica amb la bandera basca per Sant Fermí no m'agafa pas gens descol·locat. Sóc valencià i, per tant, sóc navarrès. Entenc perfectament tot això que passa a Navarra perquè és un calc de tot allò que passa al País Valencià. No exactament però bastant aproximada. Ací i allà proven de reduir el país amputant-ne una part substancial i essencial. I ho fan sense mirar prim.
Durant la transició política, per exemple, la violència contra el nacionalisme al País Valencià va arribar a extrems increïbles. He de recordar, per exemple, que a Joan Fuster li feren un atemptat amb dues bombes, pensat per a matar-lo. Se'n va escapar per la seua sang freda, però mai, i quan dic mai vull dir mai, la policia no féu la mínima indagació sobre els autors. A alguns altres els van matar, directament. A Miquel Grau el van matar a Alacant el 1977 quan començava la transició i a Guillem Agulló el 1993, quan ja s'havia acabat. Per nacionalistes i impunement. Tan impunement que l'assassí de Guillem es va poder presentar com a candidat més tard en una candidatura ultra.
L'obsessió per anorrear la catalanitat dels valencians només és comparable amb l'obsessió per anorrear l'arrel basca de Navarra. L'última imbecil·litat ha estat la del PP valencià, que ha proposat una declaració institucional assegurant que els valencians no parlem català sinó iber. És de veres. Diuen que jo parle iber. Iber dels ibers, que segurament deu ser anterior i tot al vostre èuscar. I ho defensen en públic, contra tothom. L'estupidesa no té cap explicació, tret de l'obsessió malaltissa per a eliminar qualsevol rastre d'allò que som. Com va passar amb la ikurriña de Sant Fermí.
Són sempre gests desmesurats, sense correspondència amb la realitat, que en tot cas denoten quanta por ens tenen 'ells' als navarresos, és a dir, als valencians.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











