Opinió
-
Per un bulevard de merda
Xavi Sarrià
23.01.2015
-
L'assassinat de Montesquieu
Pere Cardús
22.01.2015
-
Què dura un minut, a la ciutat morta
Marta Rojals
20.01.2015
-
Marine Le Pen, presidenta de la República
Joan-Lluís Lluís
19.01.2015
-
El plaer de no pagar
Andreu Barnils
18.01.2015
-
Animar Catar
Xavi Sarrià
16.01.2015
-
27-S: les coses tal com són
Pere Cardús
15.01.2015
-
No ens feu fer el ridícul mai més
Marta Rojals
13.01.2015
-
Inútil
Andreu Barnils
11.01.2015
-
Les quatre opcions del president Mas
Pere Cardús
08.01.2015
-
El meu amic Charlie
Joan-Lluís Lluís
08.01.2015
-
Quan la casta finançarà Podem
Joan-Lluís Lluís
05.01.2015
-
Visca els Tres Reis de l'Occident
Andreu Barnils
04.01.2015
Salvador Cardús
09.03.2012
Salvador Cardús: 'Qui un dia es lleva independentista, mai més no se’n va a dormir autonomista o federalista'
La constitució de l’Assemblea Nacional Catalana de dissabte és una molt bona notícia per a l’independentisme. La fragmentació que fins ara l’ha caracteritzat no s’acaba amb l’Assemblea, és clar, però sí que el fet de constituir-la permet de definir un espai de col·laboració bàsica en el terreny de la mobilització popular, que només té sentit si és àmplia, transversal, no partidista i sense una definició ideològica particular.
La iniciativa també té riscos. D’una banda, cal que no vulgui entrar a competir en terrenys consolidats per unes altres organitzacions de la societat civil que han trobat un espai especialitzat en el treball de desvetllament de consciències. No seria legítim que l’últim d’arribar tingués la pretensió de 'coordinar' els que ja fa temps que hi són. D'una altra, per tal de mantenir una base àmplia, cal que doni la màxima autonomia a les assemblees locals –cadascú ha de trobar el seu ritme de treball– i convé que no s’emboliqui en els debats que la podrien esquerdar.
Ara, per damunt de tot, l’Assemblea és l'indici de l’evidència que una molt bona part del país ja ha fet el pas que el situa al davant de l’actual parlament, reflex més dels vells temps que no pas dels que arriben. I aquest és un d’aquells passos que no tenen marxa enrere. Es pot perdre la partida, però qui un dia es lleva independentista, mai més no se’n va a dormir autonomista o federalista.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015












