Opinió
-
Per un bulevard de merda
Xavi Sarrià
23.01.2015
-
L'assassinat de Montesquieu
Pere Cardús
22.01.2015
-
Què dura un minut, a la ciutat morta
Marta Rojals
20.01.2015
-
Marine Le Pen, presidenta de la República
Joan-Lluís Lluís
19.01.2015
-
El plaer de no pagar
Andreu Barnils
18.01.2015
-
Animar Catar
Xavi Sarrià
16.01.2015
-
27-S: les coses tal com són
Pere Cardús
15.01.2015
-
No ens feu fer el ridícul mai més
Marta Rojals
13.01.2015
-
Inútil
Andreu Barnils
11.01.2015
-
Les quatre opcions del president Mas
Pere Cardús
08.01.2015
-
El meu amic Charlie
Joan-Lluís Lluís
08.01.2015
-
Quan la casta finançarà Podem
Joan-Lluís Lluís
05.01.2015
-
Visca els Tres Reis de l'Occident
Andreu Barnils
04.01.2015
Vicent Partal
27.04.2009
Modest Prats
La setmana passada Girona va manifestar en dues ocasions el seu respecte a Modest Prats, filòleg i rector, un dels personatges de més talla de la nostra cultura i del nostre país. És bo que això passe. Els homes, o les dones, que ens mereixen respecte i admiració és bo que ho sàpiguen i que en siguen conscients. La majoria no ho necessiten, ni ho demanen, però no és una qüestió de premis ni de vanitat. És una manera, una altra, de bastir un país serè, sensat i confiat en si mateix. Als països com cal els herois ho són per allò que demostren de cap a cap de la vida i per allò que fan cada dia, i Modest Prats en seria una mostra paradigmàtica.
El vaig conèixer, com tantes coses, gràcies a Jordi Vendrell. Vaig poder gaudir, jo i els oïdors, de la seua capacitat i saviesa en les tertúlies del migdia de Catalunya Ràdio, on compartíem micròfon fins que les tortures prèvies als Jocs Olímpics no van ferir també 'L'Orquestra' i van apartar Jordi Vendrell per sempre més del relat de l'actualitat. Prats, el rector de Medinyà, aleshores n'era rector, era una de les veus més punyents i directes, sobretot, i com sol passar, per la riquesa que treia d'un bagul de saviesa que sempre portava a sobre, com hi porta la jaqueta, com hi porta tan sovint el jersei de coll alt.
Just Cabot, un dels periodistes de referència de la república, va dir que calia ser 'catalanista, cosmopolita i compromès', i Modest Prats és tot això. No sé com s'apanya, amb l'església que li ha tocat de viure, ni amb el país on ha de passar els dies, ni amb la gent que l'envoltem. Però que treballa sense parar per tal que tot siga millor, això sí que sembla fora de dubte. Com a sacerdot que vol una església plural, com a català que vol més i més llibertat, com a intel·lectual que mai no en té prou i com a bona persona que sempre paga la pena de saludar, Modest Prats és un luxe per al nostre país. Un gran confort en el temps que corre.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











