Xirinacs

Hi ha qui creu que la violència és alguna cosa més que un mètode. Qui en fa un absolut; ben sovint, un absolut interessat. I hi ha qui, com Xirinacs, precisament perquè tota la vida va lluitar contra la violència, sap què és. Ell sabia que dir no a la violència no vol pas dir que l'absència de violència signifique sempre pau. Que hi ha valors que són més substancials i més importants que no la presència o l'absència de violència. La llibertat per damunt de qualsevol altre, sempre i en qualsevol lloc, però també la dignitat i el respecte.

Avui moltes persones retrem homenatge a Lluís Maria Xirinacs. Ho farem des del record dels captaires de la pau i de la llarga estada a la Model, des de la Marxa de la Llibertat i del seu compromís polític per l'amnistia, com a senador, com a candidat del BEAN o com a simple ciutadà. Ho farem per la seua denúncia d'aquella trampa de transició que encara avui ens manté lluny d'allò que molts creiem que mereixem. I ho farem (no sé si tots, però jo en seré un) per haver estat capaç de rebentar la hipocresia sobre ETA i la violència de l'estat.

Xirinacs, en aquell famós discurs que li va causar tants i tants maldecaps, va saber expressar una cosa que hauria de ser evident per a qualsevol defensor de la llibertat, però que pocs gosen dir: si anar contra d'ETA vol dir acceptar sense alternatives la submissió del País Basc a Espanya, aleshores no parlem de tenir pau, sinó d'utilitzar la pau com una arma.

Tanta claredat en aquest principi bàsic de la no-violència va costar a Xirinacs una persecució que encara continua després de mort, com hem tornat a veure aquests dies. Dir que hi ha oprimits i opressors, com van dir Gandhi o Luther King, i assenyalar amb el dit qui són els uns i qui són els altres, com van fer Gandhi o Luther King, li va costar violència contra seu: de l'estat que el va empresonar, dels nacionalistes espanyols, dels acomodats en la gestió de la política, però sobretot dels qui creuen que violència només és la que han rebut ells.

Xirinacs va respondre a tots amb coherència i sense perdre la dignitat personal. Tot i essent conscient que li manipulaven les frases fins a la mentida. I aquesta rectitud és l'actitud que engrandeix la seua figura avui i la que jo vull celebrar d'una manera especial amb aquest particular homenatge meu.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet