Opinió
-
Per un bulevard de merda
Xavi Sarrià
23.01.2015
-
L'assassinat de Montesquieu
Pere Cardús
22.01.2015
-
Què dura un minut, a la ciutat morta
Marta Rojals
20.01.2015
-
Marine Le Pen, presidenta de la República
Joan-Lluís Lluís
19.01.2015
-
El plaer de no pagar
Andreu Barnils
18.01.2015
-
Animar Catar
Xavi Sarrià
16.01.2015
-
27-S: les coses tal com són
Pere Cardús
15.01.2015
-
No ens feu fer el ridícul mai més
Marta Rojals
13.01.2015
-
Inútil
Andreu Barnils
11.01.2015
-
Les quatre opcions del president Mas
Pere Cardús
08.01.2015
-
El meu amic Charlie
Joan-Lluís Lluís
08.01.2015
-
Quan la casta finançarà Podem
Joan-Lluís Lluís
05.01.2015
-
Visca els Tres Reis de l'Occident
Andreu Barnils
04.01.2015
Vicent Partal
18.03.2008
Tíbet i Jocs
El mal del Tíbet no són els Jocs Olímpics de Pequín. El mal del Tibet és una ocupació cruel i persistent, una destrucció estudiada del país i de les seues formes de vida, un atac sense treva a una cultura i a una nació i, en tot cas, la hipocresia de les democràcies. Aquests són els mals reals del Tíbet. Però, dit això, els Jocs són una oportunitat magnífica. Ho seran fins el dia que s'acabaran.
Els Jocs Olímpics han esdevingut una plataforma publicitària com no n'hi ha cap més al món. I això dóna als qui en són els organitzadors una força enorme, però també els porta uns maldecaps igualment enormes. I els fa una por tremenda, per qualsevol possible problema que n'altere la bona marxa.
Els tibetans, en aquest sentit, podrien aprendre de la nostra experiència. Poc abans dels Jocs del 92 el govern espanyol estava realment preocupat per l'abast del 'Freedom for Catalonia', per la mobilització d'una bona part de la societat civil en favor de les seleccions nacionals i per la possibilitat que Terra Lliure o ETA provassen d'atemptar durant els Jocs. I van fer arribar senyals i declaracions públiques dient que, d'això de les seleccions, 'se'n podria parlar' passats els jocs i que, si ens portàvem bé, és a dir: si no hi havia maldecaps durant els Jocs, ells ho sabrien recompensar...
La resta de la història és coneguda ací, però potser l'hauríem d'explicar al Tíbet.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











