Aquesta manifestació els fa molta por

Estan nerviosos. Molt nerviosos. De fet, qualsevol excusa és bona per a aturar-te i fer insinuacions: 'Ves si aniria aquest a la mani, si a Madrid manara el PP...' o 'Aquell, mai no l'han vist darrere una pancarta...' Però ni el PSC (i això que hi ha qui diu que és l'últim partit leninista al poder d'Europa) no pot controlar la dissidència i els descosits comencen a petar conforme s'acosta dissabte. Jaume Sobrequés diu que hi vindrà i, al conseller Nadal, se li entén que hi vindria, si a Madrid manara el PP. El nerviosisme de la cort montillista creix per segons...

Però, alerta!, que la política, avui, és tant allò que fas com allò que diuen que fas o que expliquen que has fet. Per això la fotografia de la manifestació i la primera versió que se'n done serà tan important. Estic segur que el brillant aparell de propaganda del PSC ja té l'estratègia discutida i tancada i supose que José Zaragoza ens obsequiarà amb una de les seues filípiques tot just acabada la desfilada o, segons què passe, tan bon punt comence. Controlar el cicle informatiu i dirigir-lo és avui una peça bàsica de qualsevol política professionalment presentable i els socialistes han après la lliçó amb una excel·lència admirable.

Ara, en un país on un mateix partit controla tots els nivells de govern, disposa d'una xarxa extensíssima de mitjans públics i compta amb l'adhesió indefallent fins al ridícul públic, si cal, d'alguns dels principals mitjans privats l'envit de dissabte serà digne d'estudi. Com ho explicaran? Una manifestació multitudinària inevitablement serà una manifestació desafecta, no pot ser altrament. No sé com s'ho faran Esquerra i Iniciativa per protestar sense esquitxar-se, però se'm fa molt difícil d'imaginar que el president Montilla no siga un dels objectes centrals de la crítica de la majoria dels manifestants. El president Montilla i aquest PSC que votava amb alegria i entusiasme la salvació de la ministra dels trens al parlament de Madrid. Segur, tanmateix, que ja han pensat com reaccionar i segur que el missatge que esventaran per terra, mar i aire serà compacte i unificat, per més mal real que l'acte els puga causar. Ho veurem i ho analitzarem. Sabent, això sí, que en el cas que la manifestació puga ser presentada com un acte no reeixit els trons cauran del cel amb la potència torrencial de les pitjors tempestes. I per evitar això jo també faré l'única cosa que puc fer: sumar-me a la marxa i desfilar dissabte a les cinc de la plaça de Catalunya a l'estació de França.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet