Frankfurt, finalment

Avui s'inaugura, per fi, la Fira de Frankfurt. I la cultura catalana, que n'és la convidada d'honor, s'hi presenta com és. Però avui cal recordar que no ha estat fàcil d'aconseguir-ho i per això cal agrair la feina dels qui ho han fet possible: la tenacitat dels escriptors en català, la comprensió de molts escriptors catalans en espanyol, l'entusiasme de les editorials i la feina ben feta de les institucions, començant per l'Institut Ramon Llull. Enmig de tants de desencisos com ens han punyit aquests darrers mesos aquest és un fet especialment favorable i cal, per tant, que en gaudim.

S'ha parlat de Frankfurt durant tants anys i ha estat tot tan complicat que sembla impossible que haja arribat el dia d'avui i que haja arribat bé. Podem esperar encara algunes canonades, és clar. I la incomprensió, pesada i rancuniosa, dels qui han obert un conflicte allà on no n'hi hauria hagut d'haver mai cap. Però, avui, tot això tant és. Avui és l'hora triada per a mostrar, al món editorial i cultural, allò que som, és el moment, com ja s'ha vist, de començar a aplegar fruits en forma de contractes i traduccions dels nostres escriptors i, evidentment, també és el dia de sentir-nos orgullosos de la capacitat, modernitat i ambició demostrades en aquest esdeveniment.

Som, i com allò que som ens presentem: una cultura fràgil però forta, com ensenya el bell disseny de Miquel Barceló, una cultura europea sense concessions, moderna però arrelada, plural i per això mateix rica. Som un món d'idees, sensacions i propostes que oferim a la resta del món sense falsa modèstia, però tampoc amb inflat orgull. Tots els qui parlem català avui podem somriure una mica satisfets d'haver-ho aconseguit.

Tota la indústria mundial del llibre sap avui, i té una oportunitat única de saber-ho a partir d'avui, que en aquest racó de la Mediterrània uns centenars d'escriptors han escrit i escriuen llibres tan bells i profunds com n'escriuen escriptors de tot el món, però en una llengua que ens fa únics. Segurament que ni Ausiàs March, ni Joanot Martorell, ni Ramon Llull, ni cap dels escriptors que els han seguits no són els millors de la història. Però són tan bons com els bons escriptors de qualsevol altra cultura del món, i és que això es conega i reconega que volem.

Avui a Frankfurt tots els catalanolectors, de Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer, ens sentim per primera vegada uns entre tants, i això no hauria de tenir mai més marxa enrere. Tant de bo que cada vegada hàgem d'explicar menys els perquès i els coms. Tan sols volem compartir amb els altres aquests llibres de què tant hem gaudit i que tant hem estimat, aquests llibres que ens han ajudat a créixer i que ens han fet riure o plorar. Aquests llibres que esperem que siguen assaborits a tot el món perquè ens agraden i són bons, deslliurats dels peatges polítics que hem hagut de pagar i que encara paguem en aquest país. Ser més normals, ser tan normals com ho poden ser els altres, és una aspiració permanent del nostre país des de la primeria del catalanisme. I avui a Frankfurt fem un pas més en aquesta direcció, un pas que ha costat, però que ha valgut la pena.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet