Opinió
-
Elles no tenen poder (o no en volen)
Marta Rojals
10.02.2015
-
Dimensions planetàries
Oriol Izquierdo
09.02.2015
-
El sexe amb robots
Andreu Barnils
08.02.2015
-
Ciutats mortes
Xavi Sarrià
06.02.2015
-
Votaria contra aquesta constitució
Pere Cardús
05.02.2015
-
Elles no tenen poder (o no tenen temps)
Marta Rojals
03.02.2015
-
Alexis Tsipras i el fonamentalisme hel·lenista
Joan-Lluís Lluís
02.02.2015
-
La meva constitució catalana
Andreu Barnils
01.02.2015
-
Un infern en diferit
Xavi Sarrià
30.01.2015
-
Mas a la comissió: pim-pam-pum o pas de gegant
Pere Cardús
29.01.2015
-
La llengua catalana és de goma
Marta Rojals
27.01.2015
-
Tornem a la granja d'Orwell?
Oriol Izquierdo
26.01.2015
-
Perdem
Andreu Barnils
25.01.2015
Vicent Partal
30.12.2008
Climent Garau
Hi ha gent que mai no reclama que li dónes les gràcies, però bé cal que li les donem. Gent que ha passat anys, dècades, alçant-se cada matí amb tots nosaltres al cap, cercant com fer avançar el país, la llibertat, la cultura, la llengua. Ahir al vespre a Palma n’homenatjaren un, Climent Garau, un home tranquil i serè, però també decidit, un referent no solament de les Illes, sinó de tot el país. I encara que ell no ho haja demanat mai, crec tots ens vam sentir feliços de poder-li dir gràcies.
A en Climent, el conec de fa molts anys, des de la primera vegada que em féu pujar a Lluc, com tanta gent hi ha fet pujar a parlar per Blanquerna, amb Blanquerna. I crec que és una de les persones més sensibles, més elegants i més íntimament compromeses amb el nostre país que he conegut mai. Amb la seua tenacitat incansable d'home que va pas a pas, Climent ens ha ensenyat que el compromís amb la llengua, amb la cultura, amb la llibertat i amb el país no en sap res, ni d'horaris ni de comoditats. Potser n'hi ha que tenim molta pressa i el seu pas ens ha paregut curt a vegades, però la tenacitat d'haver-ne fet un darrere un altre des de fa dècades, en el mal temps i en el temps millor, sempre l'un darrere l'altre sense aturar-se mai, li atorga una solemnitat difícil de repetir i el fa mereixedor del solemne respecte que li professe en privat i que vull fer públic avui.
També perquè, el seu mestratge nacional i democràtic, l'ha exercit no solament en generacions senceres de mallorquins, en l'illa que ha estimat amb passió. Molta gent, del continent estant també hem sentit sovint la seua escalfor i l'estimem com un dels nostres companys grans, perquè és un home que ha estat allà, al peu del canó, quan calia i quan no calia, donant exemple, donant-nos exemple. I que siga per molts anys!
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











