Opinió
-
Elles no tenen poder (o no en volen)
Marta Rojals
10.02.2015
-
Dimensions planetàries
Oriol Izquierdo
09.02.2015
-
El sexe amb robots
Andreu Barnils
08.02.2015
-
Ciutats mortes
Xavi Sarrià
06.02.2015
-
Votaria contra aquesta constitució
Pere Cardús
05.02.2015
-
Elles no tenen poder (o no tenen temps)
Marta Rojals
03.02.2015
-
Alexis Tsipras i el fonamentalisme hel·lenista
Joan-Lluís Lluís
02.02.2015
-
La meva constitució catalana
Andreu Barnils
01.02.2015
-
Un infern en diferit
Xavi Sarrià
30.01.2015
-
Mas a la comissió: pim-pam-pum o pas de gegant
Pere Cardús
29.01.2015
-
La llengua catalana és de goma
Marta Rojals
27.01.2015
-
Tornem a la granja d'Orwell?
Oriol Izquierdo
26.01.2015
-
Perdem
Andreu Barnils
25.01.2015
Vicent Partal
22.07.2008
Junts de nou. No ens falleu de nou.
"120 a 15 ...i ara a veure què diu Madrid". Aquest era el titular de l'edició especial en paper de VilaWeb que vam penjar a la xarxa el 30 de setembre de 2005. Aquell dia el vot unit de CiU, PSC, ERC i ICV ens va il·lusionar a molts, fins i tot a molts dels que pensàvem que aquell era un estatut curtet. La unitat del país ho superava, això, i creava una il·lusió que no duraria molt, per les maniobres dels uns i dels altres. Ara, ofegats tres anys després, tornem a sumar. Els tres partits del govern i CiU van dir clar ahir que el finançament que Solbes ens proposa és intolerable. Confiem que aquesta vegada la unitat siga més ferma.
És molt important això que va passar ahir. Determinant. CiU ha tornat a demostrar que sap ser constructiva quan l'esforç paga la pena i Antoni Castells ha demostrat uns dots de lideratge i centralitat que li auguren un gran futur. ERC i ICV han estat on calia. Tot està bé, doncs. Gràcies a això, avui el govern no anirà a Madrid representant-se ell tot sol. Hi anirà representant el sentiment majoritari de tot el país, i això és important. La Generalitat, la tenim ofegada i ja no pot gairebé ni pagar les factures. I la publicació de les balances fiscals evidencia que els Països Catalans som els que paguem (encara que el filòsof Ramoneda es prenga això del mapa a broma, descol·locat com està l'home).
El perill que ens acaça és que, despús-demà, els uns o els altres en vulguen treure un profit immediat, de la unitat, i negocien, no com a tot, sinó com a part. Allò que va passar amb l'estatut quan Montilla mateix va presentar-hi esmenes abans que passaren vint-i-quatre hores i després Mas es va plantar sol a La Moncloa. De tant poca solidaritat i unitat va venir una decepció profunda i cap resultat positiu per a ningú. Esperem que n'hagen après la lliçó.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











