Opinió
-
Elles no tenen poder (o no en volen)
Marta Rojals
10.02.2015
-
Dimensions planetàries
Oriol Izquierdo
09.02.2015
-
El sexe amb robots
Andreu Barnils
08.02.2015
-
Ciutats mortes
Xavi Sarrià
06.02.2015
-
Votaria contra aquesta constitució
Pere Cardús
05.02.2015
-
Elles no tenen poder (o no tenen temps)
Marta Rojals
03.02.2015
-
Alexis Tsipras i el fonamentalisme hel·lenista
Joan-Lluís Lluís
02.02.2015
-
La meva constitució catalana
Andreu Barnils
01.02.2015
-
Un infern en diferit
Xavi Sarrià
30.01.2015
-
Mas a la comissió: pim-pam-pum o pas de gegant
Pere Cardús
29.01.2015
-
La llengua catalana és de goma
Marta Rojals
27.01.2015
-
Tornem a la granja d'Orwell?
Oriol Izquierdo
26.01.2015
-
Perdem
Andreu Barnils
25.01.2015
Vicent Partal
11.04.2005
Jeniffer Cros, per exemple
La discussió oberta per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana sobre qui ha de representar la nostra cultura a la Fira de Frankfurt és molt apropiada. L'AELC reclama que hi vagen els escriptors en llengua catalana i prou. És l'opció més lògica, si acceptem que l'element definitori d'una cultura és la llengua, com s'accepta en totes les cultures del món. Hi ha una segona opció, a parer meu menys clara, però igual de vàlida: convidar tothom qui escriu i viu al nostre país, siga en català, en espanyol, en francès (al Nord), o en qualsevol altra llengua. Però em tem que la proposta no siga d’incloure en la delegació tan sols escriptors en castellà, al costat dels escriptors en català que no poden evitar. I la pregunta aleshores és: quina representativitat de la catalanitat té un escriptor en espanyol resident a Barcelona que no tinga Jeniffer Cros. Per exemple.
Jennifer és una escriptora americana que viu a Barcelona i que ara mateix és a punt d’acabar una novel·la.
Deborah Symons, un altre exemple, és una escriptora canadenca, nascuda, fins i tot nascuda, a Barcelona. Hi ha també Greta Paa-Kerner que viu a Sitges. O la sueca Deirdre Abrahamsson, que ha escrit relats sobre la ciutat. O l'anglesa Valerie Collins. Solament per dir-ne uns pocs noms. I segur que hi ha molts més escriptors i escriptores que usen el francès o l'urdú, l'àrab o el portuguès i viuen a qualsevol de les nostres ciutats. Encara més: al nord hi ha escriptors que escriuen en francès aplicant la mateixa lògica que apliquen aquells qui al sud escriuen en espanyol.
Però seguint la lògica que el Departament de Cultura de la Generalitat va aplicar a la Fira de Guadalajara, i que ara temem que no vulga aplicar a la Fira de Frankfurt, la representació de la cultura catalana serà d’escriptors en espanyol, sobretot, i marginalment d’escriptors en català.
La ideologia que hi ha al darrere d'això és molt transparent. Per ells, el català no és una llengua ni una cultura normals. No creuen que puga servir per explicar el món, amb traduccions a qualsevol llengua. La veuen com un reducte i prou. Inservible en la pràctica. I per això no pot acudir a Frankfurt o a Guadalajara com allò que, simplement, és. No creuen que la llengua definesca la cultura. Perquè, en tot cas, la defineix, ai!, l'estat. Aquesta és l'única raó que explica que la cultura que es fa a la ‘Catalunya francesa’ no es tinga en compte exactament com es tindrà en compte la que es fa a la ‘Catalunya espanyola’. L'única raó que explica per què no es tindran en compte les aportacions que facen escriptors residents al nostre país, però que no tenen el passaport adequat.
Dit això, ja ens poden cantar els romanços que toquen...
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











