Opinió

 

<10/88>

Marta Rojals

03.03.2015

Iniciativa com a metàfora

Ha estat bonic mentre ha durat. Els ecologistes 'indepes' ens hem quedat sense una representació que, en el cas que ens (pre)ocupa, ja feia massa temps que trontollava. Em refereixo a ICV-EUiA. Des del dolor, servidora obre els ulls i se n'adona: en realitat, el paper d'ICV era clar i concret: ser els indecisos del procés.


L'Herrera no ens mentia ahir en l'entrevista de la Terribas: el seu grup ha estat coherent durant tot aquest temps. Han marcat la tendència de la indecisió des del principi fins al final, i com que el gruix indecís és el més cobejat pels secessionistes, això ens feia cobejar també el parer d'Herrera i Camats. N'estàvem pendents tothora, els renyàvem si no eren explícits, els tractàvem de puta-ramonetistes, els crucificàvem amb cada ambigüitat, com a 'durans' d'esquerres. Tot plegat perquè els crèiem 'nostres', i veure'ls jugar tan a prop de la ratlla se'ns feia un patiment. Però amb quin dret els escarníem? Només eren coherents en la seua indecisió.


Com a molts indecisos, a ICV els vam agradar mentre ho fèiem bé. Quan l'independentisme era 'on fire', es van apuntar a la data i la pregunta, van sortir a la foto, i els 'indepes' els volíem tant que els vam deixar colar-nos l'unicorn de la tercera via. Del 'dret-de-decidir-team', perquè t'ho figuris, l'Herrera va ser qui va fer el discurs més llarg. L'ambient era com del barcelonisme de Guardiola: quan es guanyava amb joc bonic i es guanyava bé, tothom era del Barça i s'apuntava a la rua de les copes amb els xiquets. De la mateixa manera, molts indecisos també van decantar-se per l'equip de la il·lusió, el bo, el guanyador, i van agafar-se les mans a la Via i van dibuixar la V amb samarretes de colors. Era natural, era lògic, era coherent.


Quan el nou 9-N va portar l'independentisme a fer marrada, els 'indepes' ens vam acollonir: tornarem a lluitar?, tornarem a sofrir?, tornarem a vèncer? Davant la incertesa, Iniciativa va fer com hauria fet qualsevol indecís a qui deixessin emetre dos vots: Camats va votar sí-sí i Herrera sí-no, cosa que es podrien haver repartit a cara o creu, perquè no es tractava de vots ideològics, sinó representatius: l'una representava els ecosocialistes 'indepes', i l'altre als ecosocialistes unicornistes. Si Camats fos 'indepe' de debò, encara ho seria. Però d'això ja en parlarem al final.


I què passa ara? Com el tenim, el termòmetre de l'indecís? Sabem que l'equip ha jugat malament, ha perdut punts a casa i la lliga no la té guanyada ni de bon tros. El joc d'interessos entre CiU i ERC ha acabat allunyant les eleccions més enllà de les dates favorables i, ai, las!, ens ha passat davant el mundial, on juga la selecció espanyola. Allà on diuen que tot comença, allà sí que podrem marcar gols. La samarreta que fa un any portàvem posada, de cop ens molesta perquè hi diu 'Qatar' —no a tot a Convergència; ERC bescanvia retallades per independència. Si abans era sí, ara és no, si ahir era sí-però-no, avui és tampoc. Per tant, miro els moviments d'ICV i m'atreveixo a fer-ne un diagnòstic: el penell de l'indecís ha tornat a girar amb l'aire 'nou' de l'autonomisme i la ventada de Podem. Girar i girar, per tornar a començar. El mareig espiral: l'adversari ja no és l'estat, és Mas. Volem una Catalunya lliure i unicorniana dins una Espanya unicornial. Com dèiem al principi, ha estat bonic mentre ha durat.


Amb la primavera a tocar, els ecologistes 'indepes' mirem des de la finestra com els d'ICV-EUiA se'n van, adéu-adéu, agafats d'una altra mà. Han triat que els seus vots se'ls sumin els prohibicionistes, és la seua decisió i ho hem d'acceptar. Mentrestant, el indepes hem de tornar a fer la nostra, tornar a fer-ho bonic i tornar a fer-ho bé. Com diu el 'meme' romàntic: 'Si estimes ICV-EUiA, deixa-la lliure: si torna a l'independentisme, és que és sobiranista, i si no hi torna, és que no ho ha estat mai.' Deixem-los anar, doncs, si és la seua voluntat.

Editorial