Opinió
-
JPF
Andreu Barnils
01.03.2015
-
El nostre 'caloret' de cada dia
Xavi Sarrià
27.02.2015
-
El júnior, la mediocritat i la nostra missió
Pere Cardús
26.02.2015
-
Tu pagaries, per aquest article?
Marta Rojals
24.02.2015
-
L'arbitrarietat en l'estat de dret
Oriol Izquierdo
23.02.2015
-
Wanted
Andreu Barnils
22.02.2015
-
Viure sense por
Xavi Sarrià
20.02.2015
-
La promiscuïtat de Lluís Llach
Pere Cardús
19.02.2015
-
Senyores i senyors de la ràdio: no ens abandoneu
Marta Rojals
17.02.2015
-
El nostre amic bielorús
Joan-Lluís Lluís
16.02.2015
-
El mètode Martí Anglada
Andreu Barnils
15.02.2015
-
Quan Son Goku ensenyava valencià
Xavi Sarrià
13.02.2015
-
No el reconeixerà ni la mare que el va parir
Pere Cardús
12.02.2015
Sebastià Bennasar
31.01.2013
Jaume Fuster, quinze anys després
Avui fa quinze anys de la mort de l'escriptor Jaume Fuster. Seguint la tònica habitual d'aquest país, costa molt de trobar-ne els llibres a les llibreries. Quan un escriptor es mor, els seus llibres cauen del prestatge tan bon punt s'esvaneix la moda de llegir-lo, dues setmanes després de les necrològiques. Som un país de desmemoriats.
Però, sens dubte, som on som gràcies a Jaume Fuster. Fuster, el 1972, va publicar 'De mica en mica s'omple la pica' i es va convertir en el pare de la moderna novel·la negra en català. Han passat 41 any. I Pedrolo? I Tasis? I Capmany? Doncs són els avis. Imprescindibles, però sense el punt de modernitat perfecta de Fuster. I Fuster no es va limitar a la novel·la negra. En va fer de no-ficció –imprescindible 'La mort de Guillem', que repassa la mort de Guillem Agulló– i és clau la seva trilogia que emula Tolkien però passat pels Països Catalans.
Fuster va ser també un escriptor social i un escriptor polític, traductor i animador de moltes coses. I va lluitar per fer-nos a tots més professionals. Quinze anys després de la seva mort encara hi ha moltes lluites a guanyar. Els escriptors encara lluitem per objectius com el reconeixement de la nostra feina, perquè ens paguin els drets d'autor, per poder viure d'escriure en català. I cal que recordem que és una lluita que hem de fer entre tots. Però també hem de lluitar perquè la nostra cultura sigui majoritària i hegemònica.
Necessitam un estat perquè en aquest país els llibres en català ocupin el lloc que els pertoca. És a dir, ser majoritaris a les llibreries i a la vida comuna de casa nostra. Ser normals. Aquesta és la clau. I la normalitat demana que no oblidem els nostres prohoms.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015












