Joan Herrera, al divan (II)

La setmana passada vam tenir la sort d'estirar Joan Herrera al divan. Ens ho vam passar tan bé, que avui hi tornarem. Passa que aquesta vegada serà un article fet a mitges entre el senyor Herrera i jo mateix. Les seves paraules són la transcripció d'aquest interessantíssim debat. Joan Herrera parla a 2 hores 4 minuts i 30 segons. Mireu-lo i gaudireu. És tot just de divendres. Jo m'he limitat a posar-hi el comentari posterior. El divan, amb tot, és el mateix.

'Catalunya té un servidor de la troica. I és el president de la Generalitat. No té gaires marges. Però els marges que utilitza, els utilitza per servir la troica. Jo, el canvi, el puc fer amb el PP? No. Ni el territorial ni el debat social ni l'econòmic. La pregunta és. El puc fer amb Convergència Democràtica? No. No puc perquè serveixen per a uns altres. Perquè en la lluita de classes de què parlava en Nuet, serveixen els altres.'

Catalunya no té un servidor de la troica, Joan, en té més d'un. Per exemple, Duran. Passa que tu et deixes Duran i Lleida expressament perquè ara sou companys de viatge. 

Tu saps qui és també un gran servidor de la troica? José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE). El president espanyol que va canviar la constitució al dictat de la troica. Va ser realment flipant. I fa dècades que precisament tu coincideixes amb el partit de Zapatero. Quina gran parella no heu estat els d'ICV i els servidors de la troica del PSOE! A tot arreu on heu pogut: tripartits a la Generalitat, Ajuntament de  Barcelona, Àrea Metropolitana... Quants anys fa que aneu junts, tu i els servidors de la troica del PSOE? Què m'atabales, Joan?

Diu Joan: 'Coincideixo amb el que deia en Quim Arrufat (CUP) o en Nuet (EUiA). [Amb Espanya] iguals, i pacte si és possible. Però a partir de ser iguals. Hi ha uniformitzadors que, ho sento, no responen a la realitat plurinacional. A mi això no em serveix. Però a la vegada has de ser conscient de com és aquest país. I perdoneu, en aquest país, no arribaran, perdoneu, gent evangelitzant a Santa Coloma de Gramenet per convèncer-los d'allò que són. Els qui hem crescut a la Catalunya metropolitana sabem com sent la Catalunya metropolitana.'

A veure. Fa mitja vida que acuses Jordi Pujol de dir que Catalunya era ell, i ara dius que la Catalunya metropolitana ets tu. Quin nivell! De veritat que saps com pensa? Però si la batllessa de Badalona és independentista i d'Òmnium Cultural, i a Sabadell mana ERC! Vols dir que no vius als anys 1990, Joan? De quina Catalunya metropolitana em parles? De la d'Eduardo Reyes o de la de Jordi Cañas? Albiol o Fàtima Taleb? Tu no veus, Herrera, que és molt ofensiu dir que la Catalunya metropolitana necessita evangelitzadors per a canviar d'opinió? M'estàs dient que necessiten il·luminats de fora? No poden pensar ells solets? Mira, Joan, sóc de Santako, no imbècil, i dubto que tinguis la més remota idea de com se senten aquestes dones del vídeo, tot i que són de la Catalunya metropolitana tant com tu. Doncs no teniu, i perdona la broma, res en comú.

Diu en Joan: 'El marc per a combatre la sobirania és l'europeu. La Gemma Ubasart ho deia i ho comparteixo. Per molt que tinguem aquestes actituds deterministes a escala catalana, el marc és europeu. Avui la batalla per la sobirania dels pobles d'Europa es juga aquesta setmana a Grècia (...) I la pregunta és: en aquest país que és Catalunya, quan a tot Europa la partida que es juga és aquesta, què hi fem? Quedem al marge de la partida?'

A veure, Joan, desconec si al pis del Poblenou de 230.000 euros on vius us arriba internet i la premsa imperialista. Ho dic perquè hi ha una foto que va sortir al New York Times sobre Grècia que respon el teu dubte. És aquesta:

I aquí tens l'entrevista amb Fedon Ampatzouglou, el noi grec antiausteritat que branda l'estelada, bandera d'origen cubà. Perquè una cosa és que tu i Artur Mas vulgueu separar Grècia i Catalunya. Però la lluita és la mateixa: ells viuen ofegats per la troica i nosaltres per l'estat espanyol. I per això, Joan, les nostres banderes voleien juntes, perquè "la partida", que dius tu, és la mateixa: la lluita contra l'extorsió. Per molt que tu, Pablo Iglesias, Artur Mas, Duran i Lleida i Gemma Galdón em vulgueu convèncer del contrari.

andreu.barnils@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Per què, Joan Herrera, fas com Artur Mas i separes Grècia i Catalunya?