Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Oriol Izquierdo

15.06.2015

De la seguretat jurídica i altres incerteses

Així això d'Unió ha acabat en taules, oi? Vull dir la consulta als militants sobre la relació que el partit ha de mantenir amb el 'procés' --passem-hi avui de puntetes només amb aquestes cometes--: planteges un exercici exemplar de democràcia i participació, el converteixes en un exasperant vodevil on votis el que votis el Duran tindrà raó i al final la gent de més sentit comú es nega a continuar jugant amb les paperetes marcades. Desenllaç: la meitat més un diuen que sí, probablement a no signar el full de ruta, i l'altra quasi meitat diu que no segurament a continuar marejant la perdiu. Taules, ara per ara: tota una derrota de l'aparell d'una organització acostumada a pronunciar-se a la búlgara...


Però no és d'això que vull parlar --que ja en durà, de cua--, sinó d'un dels conceptes que apareix en la pregunta, per dir-ne d'alguna manera, i que, vist l'ús i l'abús que n'han fet tots aquests mesos, deu ser especialment car a tanta presumpta gent d'ordre que s'atrinxera dins d'Unió. El concepte és 'seguretat jurídica', la quarta de les condicions que els torturats redactors de la pregunta han aspirat a imposar com a garantia --tornem-hi-- del 'procés'. I doncs, què deu ser la 'seguretat jurídica'? Com l'hem d'entendre?


La qüestió pot semblar mera retòrica: home, és evident que només dóna seguretat jurídica el respecte a l'ordre legal establert i que s'eviti qualsevol mena de fantasia que el desbordi. Sí, ho pot semblar, però diria que no ho és. Feu, si no, un esforç per a evitar les fantasies, mireu-vos serenament, enrere, de fit a fit, l'ordre legal que impera, i digueu com heu anat de seguretat jurídica, si us hi heu trobat, i si no com creieu que hi aniríeu, per exemple, en situacions com aquestes.


Se us adreça l'administració de justícia per un afer qualsevol i quan hi responeu en català us diuen que o us hi comuniqueu en espanyol o s'haurà de recórrer a un traductor; i si, cabuts com sou, us entossudiu a no renunciar al dret que teniu a utilitzar la llengua pròpia en la relació amb l'administració, perdreu primer el temps, fins que no trobin el torsimany, i finalment l'esma, quan constateu, rèplica rere rèplica, que el traductor no afina gaire. Al capdavall ve que o t'autotradueixes o parles en castellà. Quina seguretat jurídica trobeu en aquesta burla?


Se us adreça l'administració d'Hisenda perquè unes dades que té no casen amb les que els has donat tu. La diferència pot ser grotescament menuda, però no hi fa res: ni que puguis provar que tens raó, així que et descuides l'hauràs de pagar amb alguna multa i vés a saber quin recàrrec. Perquè, certament, si una cosa té la hisenda espanyola, només per a ella, és tota la seguretat jurídica, i tu vés fent sonar el flabiol.


Se us adreça una companyia de les que empaita morosos perquè, diuen, el client que representen assegura que hi estàs en deute. I pot ser que sí, que el deute hi sigui i que alguna nota amagada a peu de pàgina de la lletra menuda d'algun contracte virtual mai no llegit digui explícitament que, ni que ara mateix no estiguis, fins i tot per raons de causa major, en disposició de pagar la factura pendent o el venciment d'hipoteca que faci al cas, pagaràs. I també pot ser que no, que el deute no sigui tan clar, però que, per aquelles coses, la seguretat jurídica hagi rodolat més aviat cap a la banda d'ells que no cap a la teva. I més valgui, ai las, que ho acabis pagant.


I així podríem continuar: segur que tots heu viscut situacions en què la seguretat jurídica sembla sempre de l'altre i al vostre voltant només hi ha incertesa... Ho canviarem, això, fent un estat nou? Home, donem-nos-en l'oportunitat. A mi no em fa por. No pas més que viure sempre amb l'ai al cor que tanta simulada seguretat jurídica no em deixi ben desemparat.

Editorial