Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Bel Zaballa

20.05.2015

Prendre partit

És impossible de predir què passarà diumenge al vespre, quan s'hagi acabat el recompte electoral. En tot cas, per moltes pinces que fem servir per agafar la corrua d'enquestes que s'han anat publicant aquests dies, una cosa sembla clara: una flaire de canvi i esperança recorre els Països Catalans. I una altra: del color d'escons que es combinin a plens, corts, parlament i consells en dependrà un futur immediat transcendental per a la vida dels milions de persones que vivim en aquest racó de món. I encara una tercera: el gest de ficar el sobre dins l'urna serà molt valuós, però també ho seran els gestos que fem cadascun de nosaltres a partir de dilluns, perquè si una cosa hem assumit finalment és que s'ha acabat això de jugar a la democràcia una vegada cada quatre anys i que cal ser-ne partícips dia rere dia. Això que ve a continuació és una mena de manifest ciutadà, de decàleg d'una votant entre tantes, conscient que, com deia Antonio Gramsci, viure vol dir prendre partit:


1. No s'hi val a quedar-se a casa aquest diumenge 24 de maig. S'ha acabat el temps de les frivolitats, ens hi juguem massa per a deixar-ho a mans dels altres. Diumenge cal anar a votar i deixar l'abstenció activa per quan vinguin temps millors. De propostes de projectes polítics, n'hi ha més que mai. Als abstencionistes passius, només una cosa: prou de plànyer-se i no fer res. És a les nostres mans de decidir qui volem que ens governi en un moment d'inflexió històrica.


2. 'La indiferència és el pes mort de la història.' Gramsci, de nou. Deia el filòsof sard que odiava els indiferents perquè qui veritablement viu no pot deixar de ser ciutadà i partisà, que la indiferència i l'abúlia són parasitisme, covardia, i que això no és vida. No són temps d'indiferència, sinó de prendre partit, mullar-se, jugar-se-la. No són temps de veure-les passar. Si ho preferiu, diguem-ho a la manera d'Estellés: 'No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa.'


3. Alguns partits apel·len al vot útil i ens insten a votar estratègicament. Concentrem el vot per garantir la governabilitat, ens diuen; no el llenceu amb els qui no tenen opcions de guanyar, ens repeteixen. Però la veritat és que l'únic vot útil és aquell que es fa amb coherència. Poques coses més preuades en política i a la vida que la coherència. Que el nostre vot ens permeti de dormir tranquils a les nits i, en tot cas, més que un vot útil que el nostre vot sigui un vot utilitzat: que aquells en qui hem confiat sàpiguen utilitzar el nostre vot amb la mateixa coherència amb què nosaltres hem agafat la papereta.


4. Potser els catalans comencem a estar saturats de tantes jornades històriques, però queda clar que si ja defallim és que no ens mereixem la victòria. Diumenge elegirem qui decidirà sobre els recursos municipals, les places de llars d'infants, les línies del bus urbà, els serveis escolars i els espais públics. Les propostes dels respectius partits seran terminants perquè decidim de votar els uns o els altres. Però a Catalunya aquestes no seran unes eleccions municipals com qualssevol altres i els resultats seran llegits inevitablement en clau sobiranista, comptant els suports als partits independentistes. Hi tindrà un paper destacat el resultat de Barcelona, capital de la futura República Catalana, cabdal per als mesos que vindran i on hi haurà posades totes les mirades. D'aquí ve la crida que feia ahir l'ANC a votar partits compromesos amb la independència. Com dèiem, ens hi juguem molt.


5. També ens hi juguem molt al País Valencià, on el canvi és més a tocar que mai. S'ha acabat el temps de l'autoritarisme i de governar d'esquena al poble i a costa del poble. 'Estem farts de creuar-nos de braços mentre la terra s'afona sota els nostres peus', canta Pau Alabajos. S'ha demostrat que hi ha una altra manera de fer política, i ha de quedar clar que governar de sotamà només pot ser cosa del passat. Que n'hi ha molts que duen les butxaques buides i les mans netes, disposats a recuperar el País per als valencians. Però ja sabem qui té l'última paraula i no s'hi val a badar. No hi ha res sentenciat i per fer realitat els somnis caldrà omplir les urnes de l'esperança que els vestits amb olor de naftalina han volgut robar.


6. Els mestres balears han donat des de fa uns quants anys una lliçó de lluita i coratge tenyida de verd (de quin color, si no?) que ha deixat ferit el govern. Una revolta sense precedents que va encomanar-se per tots els racons de les Illes, va travessar la mar i encara persisteix. Una nova demostració del vell principi democràtic que el poder emana del poble i, per tant, governar-hi en contra mereix ser castigat. Ha arribat el moment de fer complir el càstig i de recuperar les regnes. Que no n'hi ha prou d'indignar-se i que és a les mans de cadascú fer viable l'esperança i una altra manera de viure, en harmonia amb el territori i fent valer la cultura pròpia.


7. De paperetes electorals, en trobarem els calaixets i les meses plens. Totes les opcions són vàlides, però hi ha una línia roja a partir de la qual només es pot respondre amb intolerància, i és l'espai que ocupen els intolerants. Els discursos racistes i xenòfobs no poden tenir cabuda en una societat democràtica, per molt que encara els permetin, impúdicament, d'anar a unes eleccions. Cal fer-los un cordó sanitari que els deixi isolats en el seu reducte d'odi, xenofòbia i podridura.


8. 'No perdre de vista la veritat en la consciència diària.' Ho deia David Foster Wallace a 'L'aigua és això', una mena de manifest on insta a viure cada dia amb plena consciència. I d'això es tracta, també. Som nosaltres qui decidim en els gestos de cada dia com volem viure i com veiem el món que ens envolta. Podem ser passius i deixar-nos arrossegar per la inèrcia de la vida: automatismes que no requereixen de fer cap tria. O podem exercir un control sobre què pensem i com, triar a què parem atenció i com actuem. 'És d'una dificultat inimaginable: viure conscientment, d'una manera adulta, un dia sí i l'altre també', avisa. Però d'això es tracta. De votar a consciència i de viure a consciència tots els dies que vindran i durant els quals hem de continuar construint i millorant la societat en què ens ha tocat de viure. I em quedo amb aquesta premissa del llibre: 'La llibertat veritablement important comporta atenció, consciència, disciplina, esforç i la capacitat de preocupar-te de debò pels altres i sacrificar-te per ells, una vegada i una altra.'


9. En aquesta cruïlla històrica han anat a topar la desesperació i l'esperança. La desesperació del ja no poder més i l'ànim del poder-ho tot. S'ensuma un canvi que no és sinó la suma de totes aquestes petites esperances esbocinades que, aplegades, seran capaces de fer la revolució. S'ensuma un canvi, sí, i només nosaltres tenim el poder de fer-lo realitat. Tot comença en un mateix, que cantava l'Ovidi.


10. I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui. Que ja no està tot per fer, perquè tenim molta feina acumulada, però que sí, que tot és possible.

Editorial