Opinió

 

1/88>

Andreu Barnils

19.04.2015

'Rodrigo Rata'

'Fa dos anys, per una sèrie d'estranyes coincidències, vaig acabar anant a una festa a l'Abadia de Westminster'. Així comença un dels meus llibres de no-ficció favorit, que segueix així: 'Em sentia incòmode. No és que la resta dels convidats no fossin agradables i simpàtics, ni que el pare Graeme, l'organitzador de la festa, no fos res més que un hoste encantador i ple de gràcia. Però em trobava fora de lloc. En un moment determinat, el pare Graeme va intervenir dient que en una font propera hi havia algú que estava segur que a mi m'agradaria de conèixer. Va resultar ser una jove esvelta que segons ell tenia una bona feina d'advocada –però de les activistes. Treballa per una fundació de Londres que dóna suport legal als grups antipobresa. Segur que teniu moltes coses a explicar-vos.

Vam xerrar. Ella em va parlar de la seva feina. Jo vaig dir-li que durant molts anys havia col·laborat amb el moviment de justícia global – l'anomenat 'moviment antiglobalització' com habitualment apareixia als mitjans. S'encuriosí: evidentment havia llegit molt sobre Seattle, Gènova, les batalles pels carrers, el gas, però....bé, n'havíem tret res de tot plegat? 'De fet', vaig dir 'crec que és bastant increïble tot el que vam arribar a aconseguir durant els dos primers anys'. 'Per exemple?'. 'Per exemple una mica més i destruïm completament el Fons Monetari Internacional (FMI).

Va resultar que de fet ella no sabia què era l'FMI, així que vaig explicar-li que el Fons Monetari Internacional bàsicament s'assegura que els deutes mundials s'acabin pagant –'Podríem dir que són com els paios que vénen a trencar-te les cames, però en el món de les finances'. Vaig embrancar-me en una explicació històrica detallant com, durant la crisi del petroli dels anys setanta, els països de l'OPEC van acabar abocant tanta riques als bancs occidentals que aquests no sabien com fer-s'ho a l'hora d'invertir els diners. Els sortien per les orelles. Per això el Citibank i Chase van començar a enviar agents comercials per tal d'intentar convèncer a polítics i dictadors del Tercer Món que els demanessin préstecs (al seu temps d'això se'n va dir “go-go banking”, banca de fer diners ràpids); com van oferir interessos extremadament baixos que gairebé immediatament es van disparar; com durant els anys vuitanta i noranta això va portar a la crisi del deute al Tercer Món; com aleshores l'FMI va entrar en joc per insistir que, per tal d'obtenir refinançament, els països pobres es veurien obligats a deixar de fixar els preus dels productes bàsics. O que fins i tot haurien d'abandonar les polítiques que permetien disposar de reserves bàsiques de menjar i abandonar la gratuïtat de l'educació i la cobertura sanitària. Vaig parlar de pobresa, del saqueig de recursos públics, del col·lapse de societats senceres, de violència endèmica, malnutrició, manca d'esperança i vides trencades' (David Graeber, The Debt).

Oh, l'FMI! Pocs com David Graeber per explicar l'FMI i la seva moral de creditors. Aquesta setmana el Fons Monetari Internacional, institució venerada fins a la ceguesa i destructora de l'Àfrica, Sudamèrica i el sud de la Mediterrània, ara és notícia perquè han detingut un dels seus exdirectors, el senyor Rodrigo Rato. A Rato el diari Irish Times l'havia batejat fa temps i sense voler Rodrigo Rata i ara l'investiguen a Madrid per blanqueig de capitals. Amb aquell fi menyspreu que sempre reserven al govern espanyol, la premsa britànica ha destacat que segurament Rato va reviure la detenció que va patir son pare fa molts anys. Ho deia el Financial Times, i el The Guardian també: 'Don Ramon, el patriarca, era un franquista de pedra picada, i president del Banco Siero, un prestador provincial. Quan el banc s'enfonsà, el Banc d'Espanya va rescatar-lo i després van empresonar a Ramon i el germà gran, Moncho. Segons explica la llegenda Rato, a conseqüència d'aquesta humiliació, el pare Don Ramon va dipositar totes les seves esperances en el seu fill favorit, el petit, Rodrigo. Volia que es convertís en governador del banc central per a restaurar l'honor de la família'.

Si es descuida. Com li va passar al germà petit de la família Corleone, el germà petit dels Rato tampoc no se'n va sortir. I ara el tenim en hores baixes. Res d'estrany dins l'FMI. Només cal veure que el successor de Rato va ser Dominique Strauss-Khan (2007-2011), l'home que va ser detingut per formar part d'una xarxa de prostitució de luxe per la policia francesa. I que l'actual presidenta de l'FMI, Christine Lagarde (2011-actualitat), va veure com la policia entrava al seu apartament de París el 20 de març de l'any 2013 per regirar-li el pis. Volien saber si ella, des del govern francès, havia afavorit il·legalment a l'empresari Bernard Tapie. 


De veritat que el problema és Rato i prou? O és l'FMI sencer? 

Editorial