Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Andreu Barnils

12.04.2015

La marihuana curarà el càncer?

Fins ara jo sabia que els malalts de càncer feien servir marihuana perquè l'herba els elimina els efectes nocius del tractament: els vòmits i marejos. De la maria també se'n beneficien malalts d'esclerosis múltiple (els treu dolor muscular), de sida (vòmits i marejos) i de Trastorn per Estres Posttraumàtic, PSTD en anglès (els elimina els mals records). Però des de divendres també sé una altra cosa. Que la marihuana pot arribar a substituir la quimioteràpia. És a dir, no només es podria fer servir per alleugerir els efectes secundaris, sinó que podria substituir la quimioteràpia: la marihuana, es veu, podria curar el càncer.


La notícia es va fer pública aquest passat divendres a Israel. Segons informava el diari Haaretz en un llarg article, el doctor David Meiri, de l'Institut de Tecnologia Technion-Israel a Haifa, hi ha estat treballant els darrers mesos i té unes primeres proves de l'estudi. Segons el doctor 'hi ha molta evidència científica que indica que concretament els cannabinoides inhibeixen el creixement de les cèl·lules cancerígenes i en promouen la mort'. La marihuana, sembla, seria efectiva sobretot en els càncers de pit i de cervell. L'estudi ha estat possible gràcies a la col·laboració de l'estat d'Israel i l'empresa nord-americana Cannabics Pharmaceuticals. 


Es veu que una de les característiques de les cèl.lules cancerígenes és que eviten el mecanisme de la mort cel·lular. No moren quan toca, les males pècores. La marihuana, en canvi, els 'provoca el suïcidi'. Els científics encara no saben com s'ho fa. Però s'ho fa. La maria mata cèl·lules cancerígenes. Tot i això el doctor Meiri és caut. Content pels resultats, però vol esperar un any per tenir més evidències. 'Molts empresaris parlen del cànnabis. Sembla que alguns exageren. És hora que la ciència posi les coses a lloc i descobreixi com ajuda, a qui ajuda i exactament com ajuda'.


No m'ha estranyat gens que la notícia sortís d'Israel, perquè aquest país i la marihuana tenen una llarga història. Va ser aquí on fa cinquanta anys, en un llunyà 1965, el doctor jueu Raphael Mechoulam (1930) va descobrir el principi actiu de la marihuana, el THC, des d'un centre públic. Sense el THC la marihuana seria com la farigola. No pujaria. Fa temps, doncs, que l'estat d'Israel investiga sobre l'herba i de fet pocs anys enrere jo vaig conèixer gent a Israel que treballava en plantacions de marihuana que el mateix estat feia créixer per a usos mèdics. I molts són els soldats de l'exèrcit d'Israel, per exemple, que són tractats del Trastorn per Estrès Post Traumàtic amb l'herba. L'herba que els mata la memòria de crims comesos, o patits, durant els combats. L'estat manté il·legal l'herba al carrer, però l'estudia al laboratori.


A Barcelona, cada vegada més, els clubs de marihuana formen part del nostre paisatge. Un fenomen recent, però és així: avui en dia ja és possible anar a comprar herba com qui compra alcohol. Una miica més complicat, t'has de fer soci i donar les dades, però ja no té res a veure amb un camell a la cantonada o una plantació pròpia. Me n'alegro. Ara, a mi no m'agradaria que Barcelona es convertís en l'Amsterdam del Sud. No cal tenir desenes de milers d'europeus entrant en massa a Barcelona per a fumar la marihuana que no els deixen fumar a casa seva. En canvi, seguir la línia d'Israel, i convertir-nos en un centre de lluita contra el càncer a través de la marihuana, sí que em semblaria un projecte important.

Editorial