Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Pere Cardús

05.02.2015

Votaria contra aquesta constitució

Pensar com ha de ser l'estat que ha de néixer amb la independència de Catalunya és un exercici que em sembla saludable i necessari. Em sembla saludable perquè crec que el resultat de les decisions s'ha de fonamentar en un debat serè i sense pressa. I crec que és necessari perquè cal arribar a molta gent que no votarà la independència perquè sí, ans ho farà en la mesura que se senti corresponsable de construir un futur col·lectiu diferent. La independència no la volem per a continuar com ara. No és tan sols l'eradicació del dèficit fiscal que ens empeny a anhelar un estat independent per a Catalunya. És un projecte de canvi i de regeneració que abasta gairebé tots els àmbits de la vida pública. En aquest sentit, benvinguda sigui qualsevol aportació que es faci per contribuir al debat i al combat d'idees i projectes. També la proposta de constitució del jutge Santiago Vidal presentada dissabte passat a Barcelona. Si un document obre un debat de continguts i projectes, cal rebre'l i llegir-lo.

Fet això, també és cert que en el debat hi ha el dret de criticar allò que no ens agradi o que ens sembli inapropiat. I massa sovint sembla que criticar una proposta entre independentistes sigui un atac intolerable i antipatriòtic. I no és així. Per exemple, s'ha de poder dir que és desafortunat de redactar una proposta de constitució fora de temps, sense cap encàrrec institucional i mig d'amagat. I és un error obrir una fórmula de presentació d'esmenes que pot confondre alguns despistats sobre l'oficialitat de la proposta. Si uns senyors es volen reunir a porta tancada a escriure una hipotètica constitució, que ho facin, però que no confonguin la gent amb processos de debat constitucional que han de ser vehiculats pel parlament i les institucions del país. La participació és bona si va acompanyada de transparència. Si no, és molt fàcil d'instrumentalitzar a benefici de qui sap quin interès.

Hi ha moltes maneres de contribuir al debat sobre com ha de ser la Catalunya del futur en un estat independent sense arrogar-se la facultat de redactar una constitució. Entre més coses, perquè sí que em sembla imprescindible que la constitució sigui el resultat d'un procés de revisió i debat a fons de la ciutadania, la societat civil, les institucions i els partits. Si hom té la impressió que el disseny del futur estat es fa amb propostes tancades o ja escrites, serà més difícil d'implicar-hi tota la gent que seria bo que hi participés.

Tinc una altra consideració a fer abans de passar a comentar qüestions concretes de contingut del document. Mai no m'han agradat els jutges estrella. Ni els d'allà ni els d'aquí. Crec fermament que la justícia és una de les institucions més delicades del sistema democràtic. I qualsevol qui vulgui exercir la funció d'impartir justícia —amb totes les implicacions que té per als afectats— ha de mantenir ben lluny dels focus i de l'exposició pública la seva ideologia o els seus objectius o desigs polítics.

La proposta de constitució que fa Santiago Vidal i el seu equip no m'agrada gens ni mica. D'entrada em sembla un text de redacció poc afortunada, des d'una perspectiva literària. En un país de poetes i bons escriptors com el nostre, no hauria de costar pas gaire de fer un text més reeixit. Defenso una constitució breu i flexible que doni l'oportunitat als ciutadans —amb la seva evolució— d'enformar l'administració pública i les lleis sempre que vulguin. És a dir, que la gent pugui fer canvis de debò quan vota en unes eleccions i els partits siguin veritables alternatives. Si la constitució és tan reguladora i concreta com aquesta del jutge Vidal viurem en una nova presó després d'haver-nos escapat de l'espanyola. Jo vull que al meu país la política que cal fer la decideixin els ciutadans amb el seu vot i la seva participació, i no pas una constitució intervencionista.

La proposta presentada dissabte és banyada d'aquell to 'bonista' que ja tenia l'estatut, però que era tan poc eficaç jurídicament. Els drets dels ciutadans no els garanteix un grapat d'articles de la constitució, sinó una política eficaç, ben fiscalitzada, i una societat informada i impregnada de virtut cívica. Ja podem anar omplint el món de drets, que sense deures i sentit de la responsabilitat no ens en sortirem.

Per acabar, més enllà de totes aquestes consideracions, hi ha dues raons que em farien votar contra aquesta constitució. Primera, la desastrosa proposta sobre l'oficialitat de les llengües. No hauria de ser pas tan difícil d'informar-se i de deixar-se aconsellar per la gent que fa anys i panys que estudia aquestes coses. Si la voluntat dels redactors era empènyer el català cap a la desaparició, puc entendre la proposta. Tanmateix, espero que sigui una qüestió d'ignorància que encara es pugui resoldre. I segona, l'article sobre la limitació territorial. Diu: 'Catalunya limita al nord amb França, al sud i l'oest amb Espanya. Es compromet a mantenir els actuals límits territorials, sens perjudici de fomentar els especials lligams amb les terres de parla catalana sota sobirania d'altres estats.' Que diu que què? Senyor Vidal, vol que li expliqui totes les aportacions de 'les terres de parla catalana' que han contribuït a fer de vostè un independentista? Vol que li expliqui on seríem ara mateix els principatins sense totes aquestes aportacions?

Podria fer un repàs exhaustiu de totes les coses que corregiria d'aquesta proposta. Però em sembla que val més que reenfoquem el debat sense encallar-nos en aquest text concret. Em sembla més raonable la forma com ha treballat aquest altre grup que n'ha redactat un, l'ha penjat i ha contribuït al debat sense fer tant d'enrenou. Encara que també hi votaria en contra. De tot plegat mirarem de treure'n profit. I és una pena que el jutge Vidal es trobi amb la guillotina del poder judicial damunt el coll. És una autèntica vergonya. Discrepo de molts aspectes de la seva proposta. Fins i tot d'haver-la feta, com ja he dit. Però aquesta discrepància —absoluta, en certes qüestions— no impedeix que expressi per ell tota la solidaritat del món. Perquè no el volen punir per haver fet una mala constitució, sinó perquè és independentista. És a dir, per un delicte de pensament i opinió. Una raó més per a elaborar una bona constitució basada en la llibertat i la prosperitat de tot un poble (sencer!).

Editorial