Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Oriol Izquierdo

26.01.2015

Tornem a la granja d'Orwell?

Vaig trobar aclaridor com resumia el flamant secretari general de la formació a Barcelona, Marc Bertomeu, què és Podem: un mètode, deia. I per això, reblava, encara no tenen la resposta de moltes qüestions que els presenten: abans han d'analitzar-les, discutir-les i, així, formar-se'n una opinió i formalitzar-hi una proposta. Impecable. Massa. Perquè és difícil d'acceptar que no tinguin posició presa sobre res. Que encara no hagin discutit ni s'hagin pronunciat sobre gairebé cap dels temes clau. És clar que cal estudiar-se'ls bé. Però això tampoc no es fa des de la neutralitat que aparenten. Des de l'asèpsia. No: l'anàlisi i la discussió mateixes ja duen vernís ideològic. I és això que els màxims portaveus de Podem semblen voler dissimular. Parlen com si fossin tecnòcrates. Tan alternatius com us vulgueu creure, però purs tecnòcrates al capdavall.


Trobo sospitós que, d'aquesta manera, aspirin a presentar-se sense ni una lleu màcula d'ideologia. Com si tant els fos blanc com negre. Com si el color final del seu programa pogués desprendre's racionalment, naturalment, inevitablement, de l'estudi i la discussió. Això també és una mena de demagògia. Perquè construeix un discurs que sembla voler-se situar, a la fi, per damunt de la discussió mateix. Amb aparença de ciència. Encara que formalment l'articulin al voltant de decisions de l'assemblea. Ja som de ple en el populisme.


No vull dir res del to quasi-messiànic que Pablo Iglesias ha mostrat en el resum televisiu d'algun míting (és un record deformat o hi ha un tall de veu que comença: 'en verdad os digo…'?). Però sí de com sembla que els agrada presumir de formació universitària tot aparentant modèstia. Fixeu-vos-hi: ells no volen ser polítics com els que coneixem; ells són estudiants estudiosos disposats a analitzar amb rigor els problemes i proposar respostes no condicionades per l'statu quo. Ells apliquen el mètode. Són, en aquest sentit, modèlics. Gairebé uns escollits. Em fa l'efecte que de seguida veurem com pren cos una altra mena de casta…


Mentre feia tombs a aquest comentari m'ha anat tornant al cap la faula de George Orwell escrita en ple estalinisme: els animals van fer la revolució per alliberar-se del jou de l'home. Però no van trigar gaire a adonar-se que els porcs ocupaven el seu lloc i el jou es renovava… A propòsit de 'Animal Farm', Orwell va escriure: 'Si la llibertat vol dir res, és el dret de dir a la gent allò que no vol sentir.' Doncs com més va més tinc la impressió que Podem vigila molt, precisament, de no parlar amb llibertat. No fos cas que diguessin res que espantés el poble ampli, el vot del qual percacen. Amb aquest fer amaguen res, o només l'afany de poder? No ho sé, però dubto que així ens ajudin a ser gaire més lliures.


Ja veieu què sé de Podem: poca cosa. Me n'he fet una idea (idea, és clar, que estic disposat a qüestionar-me, sense manies, tant com els fets m'hi obliguin) a partir de les entrevistes a la ràdio a dos dels líders del partit, Iglesias i Bertomeu. I és des d'aquestes impressions que fa un parell d'articles els vaig adreçar, de passada, a propòsit de les conteses electorals que vénen, una guitza suau. Ara he mirat d'argumentar per què els veig tan demagògics i sectaris com bona part dels actors de l'antiga política. Ho he fet abans de saber fins a quin punt el resultat de les eleccions gregues d'ahir els permetrà d'estarrufar-se més encara. Sigui com vulgui, de segur que haurem de tornar a parlar de la puixant força protopolítica espanyola.

Editorial