Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Andreu Barnils

21.12.2014

A favor d'Oriol Junqueras

Junqueras darrerament no és fàcil pels periodistes. Ahir, per exemple, va arribar tard a l'entrevista en directe amb la Sílvia Cóppulo, va estar més d'un cop insolent amb ella, va tornar a dir 'no m'estimeu' i no es va treure de sobre aquest punt de vanitós pedant que té darrerament i que posa tant nerviós al personal. (A mi la seva vanitat creixent em posa trist i tot. Només els grans són humils. Quan li passi, i es vegi, fliparà.). Ara, sabeu què us dic? Potser a mi també m'hauria entrat un atac de vanitat si rebés els milions de floretes que ell ha rebut fins no fa ni quatre dies. No hem parat d'aplaudir-lo i ara als inferns? L'acabarem cremant. A més a més, he de dir, Oriol Junqueras ahir se'm va posar bastant a la butxaca. I feia temps que no em passava.


L'entrevista, interessantíssima, va durar una hora i pocs minuts. A banda de Cóppulo també hi eren Sauret, l'home de les enquestes, i Vicent Sanchis, veterà periodista, i de l'òrbita convergent. Clau en l'entrevista d'ahir, Sanchis va ser qui va aconseguir el titular que va trasbalsar la tarda: Junqueras ofereix a Mas presidir el govern encara que CiU perdi les eleccions. Ui el que va dir. Es veu que un pecat mortal, va dir. Alguns deien que era poc democràtic donar el poder al perdedor. Com si fos el primer govern de coalició on el president és del partit amb menys vots ! En fi, a banda de la claca republicana, gran part de les reaccions a la molt rellevant oferta, eren de menyspreu i negatives.


Jo recomano tothom que escolti l'entrevista radiofònica. Anar a la font. Sempre anar a la font primària. T'estalvies les interpretacions dels altres i pots jutjar directament. A mi, en aquest cas, m'ha servit per entendre que, primera, Junqueras no va fer l'oferta ahir en una ràdio pública davant tothom. L'oferta ja estava feta en privat. Passa que Vicent Sanchis en sabia l'existència, el va pressionar en directe a l'estudi, i Oriol Junqueras va acceptar el fet. Exactament la cosa va anar així (minut 47.20): 'Vostè li ha proposat personalment al president de la Generalitat que encara que Convergència perdi les eleccions en llistes separades, ell podria presidir aquest govern?' I Junqueras respon: 'Sí, jo li he dit que era una opció' No és el mateix, doncs, fer ofertes en públic, que fer-les en privat. L'oferta estava feta. I tampoc no és el mateix anar a una entrevista i filtrar una conversa privada, que veure que un altre, de l'òrbita del rival, ja ho sap, t'arracona, i ho acabes acceptant. Junqueras, cert, també podria haver dit 'tot el que parlo amb el president queda entre nosaltres'. Sabeu què hauria passat ? Que aleshores li hauríem exigit llum i taquígrafs. Som, darrerament, molt injustos amb Junqueras. Molt. I m'hi incloc. Potser hauríem de ser més crítics amb el seu equip de comunicació. No saben vendre res del que fan. 


Ahir Junqueras ens va ensenyar una filigrana al mig del camp amb la pilota i la vam tractar de menjar de porcs. La filigrana és la següent. Hola, sóc Oriol Junqueras. M'emportaré tots els vots anti Mas que hi ha al país. (De Podemos al PSC, en trobaré a grapats). Penso insistir en les diferències que tinc amb ell. Així m'emportaré més vots. I un cop m'hagin votat, si cal, faré president Mas. Poques filigranes veureu com aquesta, si li surt bé. Perquè Junqueras sap millor que ningú que sense Convergència, no hi ha independència. I sense anti convergents, tampoc. Com ho arregles això? Amb filigranes.


Junqueras, Mas, Fernàndez. Per mi, tres exemples de la millor generació de polítics catalans en dècades. Com a mimím des de l'any 1978, finalment tenim polítics. Cadascú en el seu terreny, ens presenten filigranes davant del camp, coses mai vistes, és un no parar, i nosaltres potser no les sabem gaudir. Per primer cop ells mateixos es presenten com a simples eines (un no vol anar de número 1, l'altre no vol ser president, si això ajuda a l'objectiu final), i nosaltres vinga a insultar-los, malfiar-nos i crear soroll. L'únic que porten bé és el procés, i els tirem els plats pel cap.


Per acabar: jo en el tema de les llistes no ho tinc clar. Ho dic sincerament. No sé què ens donaria més vots. La meva opció inicial eren dues llistes: la gran (CIU, ERC, ANC, etc) i la petita (CUP, Procés, etc). Però ahir, Junqueras, em va oferir una filigrana al mig del camp que em va fer pensar. No sé si em va convèncer. Però sí que em va fer pensar.


Editorial