Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Pere Cardús

13.11.2014

El mur ha caigut. Ara no ens falleu

La independència de Catalunya no és la construcció d'un mur que ens separarà de les altres nacions. Per accedir a la independència, contràriament a la imatge que alguns han mirat d'escampar, cal fer-ne caure uns quants, de murs. Són murs mentals i psicològics, individuals i col·lectius, que no es poden saltar o foradar i prou. Cal enderrocar-los. Fer-los caure. I aquest diumenge en va caure un de molt important. Potser el més important de tots.


Diumenge els catalans vam fer caure el mur de la por. Una por col·lectiva que ens havien empeltat durant tres segles d'aplicar amb mà de ferro el dret de conquesta. Guillem d'Efak ho va denunciar d'aquesta manera: 'Han empeltat una ànima externa a tots els catalans mentre dormíem.' Han estat tres segles d'humiliacions, de persecució i d'espoliació. I aquesta llarga nit va deixar una marca molt difícil de superar entre els catalans. La marca de la por.


Sabeu què els passa als elefants, que quan són petits els lliguen una pota a una estaca amb una cadena? Que primer miren d'escapar-se, però no tenen prou força. Més endavant, quan sí que en tenen, s'han acostumat a estar lligats i ja no proven de deslliurar-se de la cadena. Aquest és el principi d'indefensió apresa, que va ser descrit per Martin Seligman. I aquesta indefensió apresa era la nostra condemna com a poble. Però l'elefant ha tombat l'estaca. I ho va fer el 9-N.


Alguns n'han volgut dir desobediència. I certament, ha estat una desobediència política clara. Alguns n'han volgut dir obediència a la voluntat del poble català. I, certament, també ha estat això. Alguns n'han volgut dir mobilització de denúncia. I també ho ha estat.


Ha caigut el mur de la por. Ara tot és possible, ja. La sobirania catalana s'ha exercit sense por. I amb alegria. Amb esperit de construcció. Recordant tots els petits elefants que van estirar la cadena. Mirant de deixar el camp lliure d'estaques. I, un cop deslliurats d'aquest mur, cal encertar la manera de sortir de la presó.


Aquest mur ha caigut per moltes raons acumulades. Sobretot per tres: la voluntat innegociable d'un poble alçat; l'encert polític de trobar la fórmula per a arribar al 9-N i poder votar; i la tossuderia de l'estat espanyol d'aplicar el diplomàtic mètode 'Por mis cojones'. Però ara és el moment dels polítics.


Els ciutadans s'han mobilitzat amb molta força i civisme cada vegada que ha calgut. I ara cal concretar com prendrem la decisió definitiva. Els màxims dirigents dels partits que voleu la independència no teniu cap dret de sacrificar la il·lusió i el projecte col·lectius pels vostres interessos particulars. Hem demanat generositat en molts moments d'aquest procés. Diria que ara és quan farà més falta. No ens falleu.

Editorial