Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Andreu Barnils

02.11.2014

Nietzsche, Graupera, i altres animals

Aquest article és una barreja de tres textos. Hi ha el gran article d'ahir a La Vanguardia de Jordi Graupera, Afirmar o negar, el text 'De les tres metamorfosis' (pdf), de Friedrich Nietzsche, que forma part del llibre Així parlà Zaratrustra, i després paràgrafs meus per lligar els dos texts anteriors. És un invent rar, però amb sentit. Només dir que tot i que passo de text a text contínuament m'estalvio les cometes, i tranquils que ja notareu quan parlo jo, Graupera, o Nietzsche perquè moltes frases són literals. Al final, els tres textos diuen el mateix. I això que Nietzsche parla de l'esperit humà, Graupera de política catalana i jo els poso en contacte.


Així, a l'obra 'Així parlà Zaratrustra' el filòsof Nietzsche ens parla de les tres metamorfosis de l’esperit humà. És, aquesta, una gran història. Primer l’esperit es converteix en camell, després en lleó, i finalment, en l'estadi superior, en nen. Comencem pel camell, la fase inferior de l'esperit.


Què és feixuc?, es pregunta l’esperit que tot ho resisteix i s’agenolla, com el camell. Un esperit que vol anar ben carregat. Coses ben feixugues, les més feixugues, és el que deleja el molt camell. Què és el més feixuc, herois?, es pregunta. Humiliar-se per tal de mortificar el propi urc? Fer brillar la pròpia toixesa per riure’s de la pròpia saviesa? Prendre comiat de la nostra causa quan ella celebra la victòria? Capbussar-se en aigua llòtica, quan aquesta és l’aigua de la veritat, i no apartar-se de les gèlides granotes i dels gripaus ardents? Segons Nietzsche, en aquesta fase, l'esperit dels camells ens fa estimar aquells que ens menyspreen, i, al fantasma, donar-li la mà quan ens vol fer por. En el seu article Jordi Graupera no ens parla de camells. Ell ens parla de dics. Ho fa referent a l'etapa autonomista de la política catalana. De 1978 fins al desencís de l'Estatut. La recordeu? Era, diu, quan els partits majoritaris tenien valor si semblaven un dic contra centralisme, i eren rellevants a Madrid si es vestien de dic contra el radicalisme catalanista. Era una etapa resistencialista, decadent. Es construïa, però la prioritat eren els contraforts. Resistir. Com un dic. Com un camell.


Per sort Nietzsche ens parla d'una segona etapa, menys masoquista. Parlem del Lleó. A mi m'encanta el Lleó, que vol fer presa de la llibertat i ser senyor al seu propi desert. Grans preguntes es fa Nietzsche. Germans meus, per què cal el Lleó? Per què no n’hi ha prou amb el camell, la bèstia de càrrega que renuncia i respecta? Quin és el gran drac al qual el Lleó ja no pot seguir anomenant Déu i senyor? Exacte. Amb qui es baralla el Lleó de Nietzsche, fart d'haver d'aguantar sempre? Amb un drac que es diu “Tu has de”. Quin gran nom, senyor filòsof. El drac “Tu has de” barra el pas, resplendent com l’or, bèstia coberta d’escata, i damunt de cada escata brilla rutilant “Tu has de”! Diu Nietzsche que valors mil·lenaris brillen en aquestes escates i que el més poderós de tots els dracs parla així: “Tots els valors de les coses brillen en mi. Ja han estat creats tots els valors, i tots els valors creats sóc jo. En veritat, no hi ha d’haver cap més ‘jo vull’! El lleó, diu el filòsof, vol crear-se la llibertat i construir un sagrat No. Un gran No. Fins i tot enfront del deure, plantar-hi un gran No. Això fa el Lleó.


Jordi Graupera, com Nietzsche, també situa el No en el segon estadi. Després de la fallida de l'estatut a Catalunya la gent va dir prou. No. S'ha acabat. Vam passar, diu, del resistencialisme a la negació. El gran no. Des de la sentència de l'Estatut el temps ha anat negant-ho tot, pas a pas, fins a arribar a un gran no a Espanya. El no s’ha fet més intens, més global. Lleons dient no, catalans dient prou.



Finalment l'estadi superior, segons Nietzsche, és quan l'esperit es converteix en Nen. De Lleó a Nen. Quin crac, el filòsof alemany. Com m'agrada, ho he de dir, que el nen sigui l'evolució del lleó. Perquè Nietzsche ens situa l'esperit del nen com l'estadi superior? Doncs perquè innocència és el nen, i oblit, un nou començament, un joc, una roda que fa voltes per si sola, un primer moviment, un sagrat dir sí. Sí, per al joc del crear, cal un sagrat dir sí, diu Nietzsche. Pel filòsof Jordi Graupera la tercera fase de la política catalana també és la del Sí. Diu que el 9N quan s’obrin els col·legis l’etapa del gran no haurà acabat. Falta el sí i ara les preguntes seran per al Parlament: què esteu disposats a fer i com? I també endins: què estic disposat a fer i com? Si després d’un gran no, no ve un gran sí queda un gran no-res. Se’n diu nihilisme, desperta el pitjor de cadascú.


Tres metamorfosis de l’esperit us he contat: com l’esperit es convertí en camell, en lleó i en nen segons Nietzsche. Tres etapes de la política catalana, també: com s'ha passat del dic autonomista, al gran No, i al gran Sí, segons Graupera. I així anar passant el diumenge

Editorial