Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Pere Cardús

02.10.2014

Mirar el futur de cara i dir-li bon dia

Jo sóc dels qui volen posar un paper en una urna. Sóc dels qui volen que les urnes s'omplin de tants papers com pugui ser. Sóc dels qui van sentir a dir que en democràcia, sense violència, tot era possible. Sóc dels qui es pensaven que en democràcia allò que valia era la voluntat majoritària de la gent. Sóc dels qui volen votar. Sóc dels qui volen que votin els qui no pensen com jo, amb tanta intensitat com vull poder votar jo. Sóc dels qui creuen que les majories cridaneres i les silencioses tan sols es poden comptar d'una manera. Sóc dels qui pensen que és la paraula i no el silenci allò que uneix els pobles. Sóc dels qui saben que allò que fractura les societats és la imposició i l'absència de llibertat d'expressió. Sóc d'aquests i amb tots aquests vull fer camí.

Penso que seria bo que Catalunya fos d'una manera determinada. Hi ha alguns models de països que em sembla que serien els millors referents. Però sé que tinc veïns, amics i familiars que pensen en uns altres models per al nostre país. Sé que jo no vull un estat omnipresent en la vida dels ciutadans. I sé que hi ha companys meus que voldrien nacionalitzar la banca i dirigir l'economia i moltes més coses des dels ministeris. No em fa res. Aquest és el combat democràtic que haurem de fer i que hem d'estar disposats a fer. Però no el podrem fer si abans no aconseguim la llibertat com a poble. Que es pot anar transformant mentre fem camí? Sí. Estic convençut que la independència portarà transformacions socials, culturals i econòmiques que ara mateix no sabem imaginar. Però el mínim comú denominador és la llibertat del país i la creació d'un espai de sobirania per a poder millorar en un sentit o en el contrari.

Jo sóc dels qui pensen que la llei ha de ser el resultat de la voluntat democràtica del poble. Dels qui pensen que no hi ha lleis immutables ni divines. Sóc dels qui saben que la negació de l'altre és el primer pas cap a la negació d'un mateix. Sóc dels qui reconeixen que el poble espanyol no és l'estat espanyol. Sóc dels qui avisen que la justícia no són dotze magistrats d'un tribunal polític. Sóc dels qui defensen que primer ha de ser l'ou i després la gallina. Vull dir, que primer ha de ser la democràcia i després la llei. Sóc dels qui afirmen que la llibertat passa davant de tot. Que no hi ha cap principi més valuós. I que no hi ha llibertat sense justícia.

Ara que ens volen prohibir la paraula és el moment de parlar. Ara que ens volen prohibir la sobirania és el moment de ser sobirans. El meu parlament va fer una declaració de sobirania el 23 de gener de 2013 amb el vot favorable de més de dues terceres parts dels representants del poble. I ara no té gens de sentit per a nosaltres allò que pugui dir un tribunal que no és sobirà al nostre país. Les seves suspensions no són nostres. No hem arribat fins aquí perquè ens aturin dotze ànimes sense pietat. Hi havia ningú que es pensés que ho faríem sense pagar cap preu? Sí, és cert. Una actuació intel·ligent aconsella de minimitzar el preu a pagar. Sí, entenc que és lògic que en un moment determinat s'hagi d'aturar la tropa per preparar l'estratègia. Però que no manquin ni el caràcter ni la valentia. Caldrà assumir riscs i ningú no en sortirà immaculat, d'aquestes setmanes que ara vénen. La combinació d'allò que als anys trenta es deia 'intel·ligència i caràcter', que se n'ha dit 'seny i rauxa' i que el president Mas va dir-ne 'coratge i astúcia', aquesta combinació és la que ens portarà a votar i a guanyar. Caminar amb l'una sense l'altra és caminar cap a la derrota.

Sóc dels qui han vist la fortalesa i la persistència dels ciutadans que s'han alçat per guanyar el futur. Sóc dels qui confien en el compromís dels dirigents polítics de fer tot allò que calgui per donar la veu al poble. Sóc dels qui pensen que la independència pot ser difícil, però que l'alternativa és impossible. Sóc dels qui creuen que no hi ha solucions màgiques i que tots els camins tenen pegues. Sóc dels qui malden per transformar les amenaces en oportunitats. Sóc dels qui diuen que si el Tribunal Constitucional prohibeix la democràcia no fa res més sinó reforçar la nostra posició i el nostre compromís amb la llibertat. Sóc dels qui ja fan escalfaments de canell per quan arribi el dia de posar el granet de sorra a l'urna. Sóc dels qui saben que aquest gest és un gest petit però poderós. Sóc dels qui votaran i ho faran amb un somriure que durarà segles. Jo sóc dels qui han mirat el futur de cara i li han dit bon dia.


Jo sóc d'aquests. I si m'han de detenir, multar o processar, ja poden començar.

Editorial