Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Pere Cardús

10.04.2014

L’hora de l'independentisme conseqüent

Enhorabona. Tot ha anat tal com era previst. Espanyols i catalans van fer dimarts el paper que els tocava. El món s'ho va mirar i en va prendre nota. Ells volien ribotar la voluntat del poble català i ho van intentar. Havien de muntar un aquelarre antiindependentista i s'hi van esplaiar. Nosaltres volíem dir-los que si s'hi posaven bé aniria millor per a tothom; però que si no, faríem camí igualment. Tots els qui van parlar --cadascú a la seva manera-- van contribuir a l'avenç indeturable de la recuperació de la llibertat dels catalans. Moltes gràcies a tots plegats. Aquí s'acaba el trajecte de l'autonomisme. Fins aquí, la crònica de la transició i la renúncia. Ara obrim el període constituent. Pam a pam, ara ens toca de decidir i d'actuar en conseqüència. Ja no cal esperar permisos ni consensos de fora. Ara som nosaltres que decidim. És l'hora de l'independentisme conseqüent.


El parlament ha d'acabar la llei de consultes. Ho ha de fer administrant el temps amb intel·ligència. No podem fer curt, no ens podem quedar sense recorregut abans d'hora. L'única data que ens obliga és el 9 de novembre. La resta de passes s'han d'acomplir i dosificar seguint una estratègia política ambiciosa. Una vegada el parlament hagi aprovat la llei, el president Mas haurà de signar-la perquè es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat. Serà en els pocs minuts que passaran entre la signatura i la publicació que caldrà fer la convocatòria del referèndum. Un minut després de la publicació en el diari oficial, l'estat espanyol haurà presentat recurs al seu Tribunal Constitucional.


Des d'uns quants dies abans, els magistrats ja faran unes convivències a l'edifici del tribunal perquè la cosa no els agafi desprevinguts a Santo Domingo. Tan bon punt el fiscal de l'estat hagi presentat el recurs, no haurà passat ni un minut que els excel·lentíssims magistrats ja hauran dictat la suspensió cautelar de la llei. Si el president s'esperés a fer la convocatòria després d'aquesta suspensió cautelar cauria en l'error de la prevaricació i donaria l'oportunitat a l'estat espanyol d'engegar un procés judicial contra ell per inhabilitar-lo. Per això és important que el president faci la convocatòria en el breu instant entre la signatura i la publicació en el DOGC.


Quan passarà tot això? El president ho té tot calculat. No l'agafaran pas d'improvís, que no s'ho pensi ningú. Em puc imaginar que la idea és de fer-ho pels volts de l'Onze de Setembre. Hi ha dues hipòtesis: a final d'agost, i que la prohibició sigui un brou que faci xup-xup pensant en la V de la Diada; o bé just després, per demostrar que la política respon a la demanda del carrer. Internament, ens aniria bé la primera; internacionalment, pot ser més eficaç la segona. Sigui com sigui, la Diada és gairebé dos mesos abans del 9 de novembre i una convocatòria de referèndum no es pot fer amb menys marge de temps. És a dir, abans de la Diada o després, la cosa no se n'anirà gaire lluny.


Aleshores, una vegada suspeses cautelarment la llei i la convocatòria, el president reunirà els partits catalans compromesos amb la democràcia per proposar-los un full de ruta. Què dirà aquest full de ruta? No crec pas que sigui tancat. Aquest seria l'error més greu que podríem cometre. En aquell moment s'haurà d'imposar la màxima de Malcolm X: 'Per tots els mitjans necessaris.' Qui pretengui tancar camins, farà un mal favor al poble de Catalunya i a la seva llibertat.


El president és molt escrupolós en el compliment de la llei vigent i ho serà fins l'instant precís de substituir-la per una nova llei catalana. És a dir, en cap moment no sortirà de les vies legals, siguin quines siguin. Mentre no se substitueixi la llei espanyola per la catalana, el president no cometrà cap il·legalitat. Seria donar un avantatge a l'adversari i això no ens ho podem permetre. Que en sigui conscient tothom: és incomparable la força que tindrem amb un president actiu enfront de la que tindríem amb un president processat o inhabilitat. Ells esperen l'error per engegar la maquinària judicial que ens pot perjudicar molt als ulls de la comunitat internacional.


Per tant, si es troba la manera de fer el referèndum legalment, serà una notícia excel·lent. La millor que haurem tingut mai. Però, altrament, caldrà deixar-se de prejudicis i interessos partidistes i anar cap a unes eleccions avançades amb uns programes que continguin la declaració d'independència al parlament. I encara vaig més enllà. Alguna cosa em fa pensar que el president té algunes altres opcions pensades que ningú no ha dit i que poden sorprendre'ns a tots plegats. Mentre alguns es passen el dia dient que s'ha de fer això i allò, ell calla i espera el moment adequat per a cada cosa.


Què passarà d'ara endavant? Com hem dit, l'aprovació de la llei de consultes, la convocatòria del referèndum i la suspensió de totes dues coses són clares. A partir d'aquest moment, dependrem de nosaltres mateixos. I això vol dir que dependrem de la maduresa i la flexibilitat de polítics i societat civil; de la capacitat d'entendre que el veritable objectiu no és la consulta, sinó la independència. El clam social d'aquests últims anys ha estat 'in-inde-independència'. Dependrem també de la generositat --absència de partidisme-- i de l'actitud alegre i positiva del nostre combat per la llibertat. I, finalment, dependrem de la capacitat cívica de mantenir la mobilització social i del compromís ciutadà de fer costat a les institucions --parlament, govern i president-- en els moments tan complicats que som a punt de viure. Ho podrem fer seguint aquest exemple:


'President Macià. Barcelona. Stop. Compleixo emocionat deure tot català actuals moments posar-se vostres ordres. Stop. Sortiré aquest vespre avió Barcelona, si no maneu resti Berlín. Stop. Xammar. Berlín. 14 d'abril 1931.'

Editorial