Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Joan-Lluís Lluís

31.03.2014

Oh, democràcia impol·luta!

Perpinyà, doncs, ha escapat al Front National. El batlle electe, Jean-Marc Pujol, té sis anys per a demostrar que el camí d'una gestió acceptable de la ciutat passa per la UMP. I l'esquerra té el mateix període de temps per guanyar credibilitat com a alternativa. És improbable que ho aconsegueixin.


Del punt de vista electoral, Perpinyà funciona estrictament en termes francesos, amb només una franja residual atorgada a qüestions específiques, entre les quals el catalanisme. Perpinyà, doncs, digereix les idees del Front National com ho fa tot França, amb una fruïció que podria esdevenir aviat pura golafreria. I si ja fa trenta anys que aquest partit és instal·lat a Perpinyà, en aquestes darreres eleccions ha realitzat un salt qualitatiu innegable, gràcies a la gestió de Marine Le Pen, que treballa a donar-se una imatge de fermes però serenes conviccions democràtiques i d'altruisme rigorós. És clar que entre els executius del Front National continua havent-hi filonazis, antisemites i racistes, nostàlgics de l'Algèria francesa, de Pétain, de Pinochet i de l'apartheid, però treballen ara sobretot des les zones d'ombra del partit. A més, les desastroses estratègies electoralistes de Nicolas Sarkozy han ajudat molt a l'acceptació cada vegada més gran del programa frontista, perquè ha transformat la dreta clàssica en una mena d'ala esquerra del Front National.


De totes maneres, l'integrisme nacionalista representat pel Front National és una conseqüència inevitable del jacobinisme, com a ideologia de la uniformització. Tothom qui accepti la uniformització a la francesa pot tenir un lloc a França, excepte, és clar, aquells que no poden uniformitzar-se fins al punt de canviar de color de pell. El jacobinisme no havia previst que àrabs i africans no podrien esdevenir francesos del tot per la impossibilitat de fondre's dins la massa blanca de la població, encara que àrabs i africans siguin francesos fills de francesos. Llavors creix la població marginada i creix la repulsió cap a aquesta població. Sí, la fortor de descomposició que puja de la democràcia francesa ve de la podridura de les seves arrels jacobines.


I no sé si és inevitable que un dia Perpinyà tingui un batlle d'extrema dreta, però en tot cas és bastant probable, ja que res no demostra que França tingui la capacitat de reformar-se en profunditat. I, sobretot, la classe política nord-catalana és, amb alguna migrada excepció, d'una enorme mediocritat. El Partit Socialista ha esdevingut un pura maquinària electoral buida de contingut ideològic, al servei estricte de Christian Bourquin, president de la regió Llenguadoc-Rosselló, el qual designa la majoria de candidats a funcions electes segons el grau de servilisme que demostren envers la seva persona. I la UMP és un conglomerat d'individus que es detesten, units per l'interès d'aconseguir i conservar el poder. Amb tot plegat, Catalunya Nord és una república bananera sense bananes, en què manen reietons desproveïts d'imaginació i d'envergadura, i perfectament bescanviables. És tot allò que denuncia el Front National i que pot permetre que aquest partit guanyi algun dia la batllia i entri ell també, així, en aquesta mateixa dansa. Mentrestant, i per sis anys, la democràcia francesa a Perpinyà pot fer veure que ha sabut romandre impol·luta.


I pel que fa a la llengua catalana? Una victòria del Front National hauria estat un desastre per a la minsa política municipal en favor del català. Però el temps de Jean-Paul Alduy i de la seva conversió al catalanisme, encara que lleugera, s'ha acabat. En l'actual equip majoritari hi haurà un representant d'Unitat Catalana, però la responsabilitat de la cultura hauria de recaure en les mans d'un tal Olivier Amiel, ambiciós personatge vingut de l'esquerra més jacobina i passat sense remordiments aparents al camp de la dreta dura. Aquest nou responsable municipal, que haurà de decidir quina part de la cultura serà catalana, és un anticatalanista militant, que va crear fa uns anys una associació per lluitar contra la 'ingerència de la Generalitat de Catalunya' a Perpinyà, un dels pocs anticatalanistes militants que queden, a Catalunya Nord, fora del Front National. Democràcia impol·luta, i tant.

Editorial