Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Jem Cabanes

20.02.2014

Impressions a setanta-cinc anys d’exili

'Una nit de lluna plena / tramuntàrem la carena...' és la sublimació poètica d'una insondable misèria humana: mig milió d'individus derrotats pel feixisme ben avingut i per les democràcies occidentals insolidàries; però derrotats també pels defensors d'una democràcia que no paren de combatre's, perquè les idees i les ambicions de cada un són més importants que no fer causa comuna. Com ara. Les ideologies discuteixen per manca d'idees. I els homes sofreixen.


Amb la guerra perduda i la terra sembrada de sal perquè morís per sempre més, els fugitius travessen uns passos de frontera erigits al cor d'un mateix país. Un mateix país que ha deixat d'ésser-ho fins al punt que gairebé ningú no el reconeix, de fet, u, sinó que tothom hi veu, en l'un costat, la pàtria, en l'altre l'exili. Les falses fronteres, com filferros punxents, esqueixen la terra. I els homes perden la memòria.


Les fotos vistes i revistes, d'una manera dispersa, ça i lla, en moments inconnexos, però totes lligades i ordenades en un espai ens exhibeixen l'arrogància d'uns vencedors criminals rabejant-se en uns vençuts sense esme ni delit. Al fons de totes, present o absent, un paisatge de comiat i uns versos, honests de tan inexactes, per a retenir el somni quan s'ha perdut la història. Les ideologies en foguera indeturable no deixen sinó misèria humana i desfeta cultural. Però la tragèdia, sempre a càrrec de l'home.


Al capdavall, dessota d'aquesta panoràmica concertada i desconcertant de paisatges i rostres acorruant-se en imatges, penyores, texts, declaracions... que invoquen i evoquen la memòria fixada de l'exili exterior, hi ha, desenfocat, però palpitant, l'exili interminable dels infants de dins, que han de tramuntar fins a fer-se grans i vells, sense lluna i sense sol, la carena de l'alienació. I encara hi malden.




Jem Cabanes, corrector i traductor, va escriure aquest text després d'haver fet el viatge dels exiliats, diumenge passat, amb l'expedició organitzada per l'editorial Acontravent.

Editorial