Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Marta Rojals

04.02.2014

Qui pot voler ser estranger, essent espanyol?

Seguint l'estela de grans humoristes com la plana major del PP i Los Morancos, la presidenta d'Andalusia també ha pujat a Catalunya a actuar per al seu públic. Animada pels aplaudiments, Susana Díaz va proclamar diumenge: 'Teniu el ple dret de decidir, ens encantaria que votéssiu'... Ai, no, que això ho van dir Los Morancos. Ara m'havia confós i havia atribuït a la senyora Díaz les declaracions d'uns demòcrates paisans seus. No tornarà a passar.


I perquè no torni a passar, tradueixo les paraules exactes de la presidenta: 'Que no ens divideixin ni ens obliguin a triar la nostra identitat. Què els direm als catalans de pares que van venir de fora?, que són fills d'estrangers?' Cal aclarir que a aquests pares que van venir 'de fora' els hem de restar els integrants de l'associació Súmate, que la senyora Díaz no ha volgut rebre, no fos cas que li fotessin la teoria enlaire. No direm pas que no sigui una dona prudent.


Doncs quina mala cosa deu ser, ser estranger. No m'ho vull ni imaginar. Qui del món voldria ser estranger, podent ser espanyol? I encara pitjor: qui del món voldria ser fill d'estranger, essent tan espanyol com sos pares? Tinc amics emparellats amb estrangers que hi han tingut fills, i cada dia els fan passar per aquest turment. Fills de catalana i francès, fills de catalana i mexicà, fills de català i alemanya que, per visitar els avis, han d'agafar cotxes, trens i avions. Qualsevol dia, a aquests pares barrejats, els en retiraran la custòdia. Sembla que la Susana Díaz ens ha sortit com el Jep Cabestany, el personatge falangista de 'La Competència' que diu: 'Jo no sóc racista, jo sóc OR-DE-NAT.'


Servidora, que és néta d'un senyor que va néixer a Múrcia, ja s'imagina les fantasies d'aquests etnicistes: abduïda com estic per la deriva separatista del Mas i la TV3, vaig topant de cap en una i altra soca fins que uns salvadors que vénen 'de fora' em fan veure la llum: amb la independència, passaré de ser una autèntica espanyola de raça a ser néta i besnéta... d'uns estrangers! Mare de Déu, si el meu pobre avi aixequés el cap correria a demanar asil polític a Cartagena per no perdre la identitat, ni la seua ni la meua. De manera que ja m'ho he repensat: ja no vull la independència, per respecte a tots i cadascun dels avantpassats que m'han precedit fins al quilòmetre zero d'Atapuerca.


Que no, que era broma, presidenta! No us ho heu de creure pas tot, com fan els separatistes. O pitjor, com fan els esgarriats de Súmate, que es creuen que són catalans. Si tant van de catalans, ja haurien de saber que vós no heu pujat a Catalunya per a escoltar renegats, que la vostra clientela és una altra: la que no traeix la seva terra, la terra que necessita els seus impostos i que, al pas que va, necessitarà els dels seus fills, i els dels fills dels seus fills. Ja heu fet bé d'ignorar Súmate, de no voler escoltar això que us van intentar explicar ahir: que no els cal renunciar als orígens per a decidir el seu futur. Perquè us ho deien en castellà, presidenta, des del mateix amor per la vostra terra, des del mateix cor que qualsevol persona humana que vol un país millor per als seus fills i néts. Tantes coincidències amb algú que vol ser estranger, i explicades amb el vostre accent... encara les acabaríeu entenent massa.

Editorial