Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Pere Cardús

16.12.2013

No us emboliqueu més: lliures (sí+sí) o morts (no/sí+no)

Ja la tenim. Volíem una pregunta que, tot i ser inclusiva, no quedés descafeïnada. Jo no estava disposat a acceptar una pregunta que, per incloure els federalistes, no preguntés sobre la independència. Ja m'estava bé la inclusivitat, però no a costa del contingut. I tenim una pregunta sobre la independència i plenament inclusiva. És una pregunta molt enginyosa, acceptada per CDC, ERC, ICV, UDC, CUP i EUiA. També tenim una data marcada al calendari --el 9 de novembre de 2014-- que ens obliga a no perdre ni un minut més amb debats eterns sobre el sexe dels àngels. El bloc democràtic ha triat data i pregunta i, en conseqüència, ha disparat el tret de sortida del conflicte de sobiranies i legitimitats amb l'estat espanyol. Deixeu-me fer unes quantes reflexions sobre la situació de partença i els mesos que vénen per contribuir modestament a fer del camí cap a la independència una aventura reeixida.


1. És important que l'acord democràtic (el de la consulta) tingui el màxim de suport i marqui netament la separació entre els qui volen donar la veu al poble (CiU, ERC, ICV-EUiA, CUP, SI, RCat… i ANC, Òmnium, AMI, CCN, UGT, CCOO, Intersindical, CECOT, Wilson, etc.) i els qui cedeixen tot el poder de decisió a Mariano Rajoy (PSC, PP, Ciutadans, la Falange… i la Caixa, Lara, Foment, Pont Aeri, Eqüestre, etc.). Ara tots sabem qui són els nostres companys de viatge --dels més conservadors als més innovadors-- i qui s'ha situat en el bàndol contrari per impedir que ens expressem en llibertat.


2. L'independentisme, positiu com sempre, té l'oportunitat de dir que sí al futur de Catalunya dues vegades. Com deia algú aquests dies, hem estat tants anys esperant de poder votar que ara amb un sol sí no en tenim prou i podrem votar dues vegades. He llegit algunes reaccions que calculen que la pregunta doble perjudica el vot independentista. I no ho comparteixo. Si volíem guanyar amb una sola pregunta sobre 'l'estat independent', havíem de presentar a les urnes un 50%+1 de vots independentistes. Si volem guanyar amb la pregunta doble, continuem havent de presentar-nos a les urnes amb un 50%+1 de vots independentistes. Tota la resta són excuses. A més, anem pel mal camí si pensem en el 50+1. L'objectiu és el 75% o més. Tan sols hi ha dues opcions: votar sí+sí és llibertat; votar no o sí+no és dissolució. Lliures (sí+sí) o morts (no/sí+no).


3. L'endemà mateix de l'acord sobre la pregunta i la data, CDC, ERC i CUP ja anunciaven el sí+sí. UDC i ICV anunciaven un primer sí, però deixaven el segon a la mercè de la situació que hi hagués en el moment de convocar formalment el referèndum. Concretament, ICV diu que la resposta a la segona part de la pregunta dependrà de si hi ha una oferta en el sentit federal des de Madrid. Si realment depèn d'això, ICV acabarà fent campanya pel sí+sí. I, segons com vagin les coses, Unió també (el congrés que farà al gener ho pot capgirar tot).


4. Des d'una perspectiva comunicativa de campanya, l'independentisme ho té tot de cara i ho ha d'aprofitar. Una campanya per un sí+sí no té res a veure amb una per un sí+no i que s'entengui alguna cosa. A més, partint d'aquesta situació estratègica cal tenir en compte que tota la reacció que pugui anar-se precipitant des d'Espanya i els seus servidors a Catalunya no farà res més sinó ensorrar qualsevol expectativa sobre una 'tercera via' (sí+no).


5. A l'hora de fer càlculs, tinguem en compte que un referèndum no són unes eleccions i que comptar partits i escons pel sí i pel no no serveix de gran cosa. Votem els ciutadans i prenem la decisió al marge del partit que votem a les eleccions. Ja poden anar dient missa. Els partits faran campanya, però, com indiquen les enquestes ben fetes, el seu electorat està repartit i, fins i tot, hi ha votants del PSC, PP i Ciutadans que faran un doble sí. Però també n'hi ha de la CUP i d'ERC que votaran que no. El vot és lliure i anar a votar un candidat o un altre és molt diferent d'anar a votar per la vida o la mort del teu país.


6. El president Mas, passades unes setmanes --necessàriament-- grises i difícils, ha eixit molt reforçat de la negociació sobre data i pregunta. Cada vegada més veus posaven en dubte la seva capacitat de fer avenir tot el bloc democràtic en el termini compromès. El dia 12 de desembre de 2013 serà un dia important en la biografia política d'Artur Mas. El lideratge reforçat li ha de servir ara per a encarar el conflicte democràtic amb més força i confiança. M'he passat mesos demanant confiança en la gent que ha de menar el procés. Si fins ara algú ha pensat que la confiança era impossible sense més proves, ara s'ha quedat sense més excuses. Els qui entomaran els cops més forts del conflicte han de saber que tenen un poble al costat que no els deixarà sols. I això val per a Mas, Homs, Rull…, Junqueras i Rovira, Herrera i Camats, per la CUP, per Forcadell, per Muriel Casals, etc. Han de saber que hi som.


7. Ara comencen onze mesos que pot passar de tot. Qui vulgui fer-ne una crònica, ja té títol: 'Onze mesos que van fer trontollar Catalunya.' Parlem de conflicte democràtic, però també serà una batalla legal i no s'ha de descartar una repressió forta, fins i tot violenta. La independència ens l'haurem de guanyar amb molt de coratge, però també amb molta murrieria. No podem donar res per sabut ni per descomptat. No sabem exactament què passarà a partir d'ara ni en quina situació ens trobarem el novembre de 2014. Farem santament de mantenir la màxima unitat d'acció i de saber reaccionar amb intel·ligència a cada provocació. Miraran de fer-nos caure en molts paranys i les reaccions dels milhomes faran un flac favor al conjunt de l'independentisme. I, sobretot, no podem perdre la capacitat de portar la iniciativa; són ells que van a remolc.


8. Junqueras no s'ha cansat de repetir que la negativa i la prohibició de l'estat espanyol a la consulta fan que democràcia i independència passin a ser sinònims. Aquells qui pateixen per la dispersió de vot 'federalista' de la segona part de la pregunta, que ho tinguin molt en compte. Els federalistes de debò –els qui saben que per a federar-se cal ser un estat-- rebran ara el mateix tracte que els independentistes del sí+sí. I quina reacció penseu que tindran quan vegin que l'estat amb què es volen federar els impedeix d'expressar-se democràticament? Al contrari d'allò que han dit alguns espantadissos aquests quatre dies, la nova fórmula de pregunta --un artefacte innovador de la millor enginyeria política-- no restarà federalistes al sí independentista, sinó a la inversa. Junqueras ho va dir dissabte a l'acte 'Votar és la via': 'Estic convençut que la pregunta que tenim és molt millor que la que nosaltres proposàvem.' Ho repeteixo: ICV i Unió acabaran fent campanya pel sí+sí.

En conclusió, d'ací a onze mesos hem de tenir a punt una majoria sòlida per a la independència. No s'hi valen excuses. Tenim una pregunta que trena una complicitat extraordinària dels federalistes i confederalistes de veritat amb l'independentisme; una pregunta que liquida el discurs i l'estratègia del PSC (a veure què passa amb cinc diputats o sis aquests dies); una pregunta que reposa sobre una majoria qualificada del parlament; una pregunta que reforça el flanc institucional del nostre bàndol; i una pregunta que ha posat molt i molt nerviosos els contraris a l'exercici democràtic d'autodeterminació. La unitat institucional de dijous al matí va tenir la rèplica d'unitat civil a la tarda, en un gest molt encertat de l'ANC, Òmnium i AMI. Tothom ocupa la seva posició i ha complert la seva feina. Ja hem fet l'escalfament necessari. Comença l'aventura. Guanyarem si som majoria. Ara tot depèn de nosaltres. Preparats, disposats… va!


'Plor i laments de què serveixen? Gent que lluiti és el que cal!' (Miquel Martí i Pol)

Editorial