Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Marta Rojals

07.10.2013

Trobaré l’amor?

Els dependentistes volen que siguem Sandro Rey. Dia sí, dia també, ens exigeixen que els donem tots els detalls del futur estat català, sense vacil·lacions. Seuen davant nostre i ens demanen: trobaré l'amor?, trobaré feina?, em tocarà la loteria? Ei, i no tan sols això, eh?: també volen que els especifiquem quants milions els tocaran, si la feina que trobaran tindrà catorze pagues o quinze, i l'horòscop i el color dels ulls del futur amant. Home, com a espectacle està bé, però és una trampa que no va enlloc.


Oh, i és molt bonic. Quan els parles de tendències, de probabilitats, de potencials, quan els treus estudis de viabilitat fets per economistes, juristes i experts en política internacional, se t'aixequen de la cadira i t'agafen per les solapes: tot això són especulacions, conjectures, suposicions!, jo vull dades, proves, fets reals! I aleshores penses que això que et demanen encara és més impossible que la 'tercera via': volen que busquis una màquina del temps, que viatgis fins al 2050 i que en tornis amb un informe sòcio-econòmic exhaustiu de mil fulls per una sola cara, amb Arial 12 i a doble espai. Sí home, puja aquí dalt i balla.


Exagero, com sempre, però tampoc no tant. És curiós que aquests dependentistes que ens reclamen tothora informació 'clara' i 'precisa' sobre la futura Catalunya independent no trobin exigible la mateixa claredat i precisió sobre la futura Catalunya dependent. Més trampes, va, que tenim el dia: quan ens descriuen al mil·límetre les set plagues de la independència com qui veu una pel·lícula en HD i 'dolby surround', aleshores ja no són conjectures ni especulacions, nooo: és que ells tenen una bola de vidre que és tecnologia punta, 'oigue': fabricada per la NASA en persona. Res a veure amb la bola casolana de vidre bufat que fan servir els 'indepes' innocentots i sentimentals. És clar - és clar - és clar.


Ara seriosament. Qui vulgui fer de vident, que en faci, però que sigui professional. En aquest sentit, el Col·legi Oficial d'Endevins i Quiromàntics de Catalunya és prou clar: quan hom pronostica un mal, si no és de morir, el client té el dret de saber que pot canviar el seu destí. Per exemple, als indecisos sobre la independència, no s'hi val a anar-los amb la por que 'us arruïnareeeeu', 'us faran fora d'Eurooopaaa', 'us haureu de confitar les botifarreees', i au, caixa cobri i adéu-siau. No, mal fet. El vident professional no es precipita, sonda la bola fins al fons, fa una altra tirada de cartes i 'ui, un moment, ara ho veig més clar: és l'estat espanyol que farà mans i mànigues perquè us arruïneu, perquè us expulsin d'Europa, perquè us boicotin els productes'. Així sí. La feina ben feta és la que té futur.


Doncs avís als indecisos: pels mitjans corre molt de vident de pacotilla que ens vol convèncer que no serem capaços de caminar sols, que ensopegarem, que caurem, perquè som uns ànecs que no ens sabem tenir drets. Però també hi ha professionals que van més enllà de la superfície: són els que ens adverteixen del peu negre que ens pararà la traveta al quilòmetre u, dos, cinc, deu, al vint, al vint-i-cinc i més n'hi hagués, i que no descansarà fins que no ens vegi a terra. Sabent-ho, ja podem canviar el destí: es tracta de tenir els ulls ben oberts, de veure venir el peu, i de saltar més amunt encara.

Editorial