Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Marta Rojals

23.09.2013

Som una manipulació

La setmana passada, la intrèpida Esperanza Aguirre va pujar en missió especial a l'exclusiu club barceloní dit Círculo Ecuestre, així, en perfecte català del barri de Salamanca. En una xerrada entre afins, va fer un diagnòstic sobre l'amenaça independentista a Catalunya i, com sap tothom, els va deixar un titular: 'Espanya necessita ser catalanitzada.' L'acudit és bo, però els seus amics fa temps que no tenen gaires ganes de riure.


Ho dic perquè la realitat que viuen a Catalunya els obliga a mantenir una lluita constant contra la manipulació secessionista, i això cansa. Com els va recordar l'ex-lideressa, Catalunya travessa una situació 'anòmala pel que fa a la llibertat d'expressió i de premsa', i en aquest punt he de fer un parèntesi per a advertir que servidora, que no té accés a aquest cercle dit Círculo, ha buscat les paraules citades entre cometes als diaris d'aquí, de manera que no en podeu fer gaire cabal. Tanco el parèntesi i continuo amb la manipulació.


Doncs bé, per l'Aguirre i els seus simpatitzants, una de les causes principals que a Catalunya haguem arribat 'a la vora d'aquest precipici' són els trenta-cinc anys de 'adoctrinament' escolar segons un 'cànon històric nacionalista [català, s'entén] massa simple i sectari'. Com a ex-alumna adoctrinada, doncs, he de posar-me al dia immediatament. Ara, quan acabi l'article, començaré pel primer dels tres mil anys d'història –la 'historia verdadera'– que Aguirre mateix va dir un dia que tenia 'la gran nación española'. Durant el lustre vinent tindré el telèfon desconnectat.


Tot això ve de nou a una catalana manipulada per l'escola, TV3 i Catalunya Ràdio, però als catalans no manipulats i no nacionalistes no calia que els ho vinguessin a explicar de Madrid. Ells fa molts anys que passen penes i treballs per a accedir a la premsa no manipulada i no nacionalista, des d'El Mundo a l'ABC, la Razón o la Gaceta, i encara més: tots han hagut de fer-se instal·lar antenes furtives als jardins de casa per a poder rebre el senyal de les televisions i ràdios espanyoles no manipulades i no nacionalistes, des de la Cope a EsRadio i des d'Intereconomía a 13-TV. Em consta que alguns fins i tot s'han hagut de posar internet.


Per tant, un respecte per a aquests herois de la resistència. L'Aguirre els va venir a donar suport moral, explicant-los a la seva graciosa manera que tot això que veuen al carrer és un error de càlcul, que no hauria d'estar passant, i que mai no és tard per a plantar-hi cara. De manera que ànim, nois: demà tornareu a tenir portades i tertúlies moderades que us explicaran la Catalunya 'real', tot de lletres i veus ratificant-vos que sí, que sí, que vosaltres teniu raó, que Cristiano és millor que Messi, que l'11 de setembre una Assemblea Nacionalista Abertzale va enllaçar un ramat de vaques i quatre figurants de cartró, que la Via Catalana no va tenir més ressò internacional que una botifarrada, que els sediciosos són titelles d'un president nazi segrestat per un etarra republicà i que vaguen com zombis darrere d'una quimera que... Ai calla, que aquestes informacions contrastades, una articulista adoctrinada no les hauria d'escampar.

Editorial