Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Xavier Montanyà

20.09.2013

L’únic relat de l’estat únic

El govern espanyol ha aprovat nou reglament de la llei de víctimes del terrorisme. En temps de crisi, és un reglament ampli i generós, al qual s'afegeixen, a més de les víctimes, els 'amenaçats', que seran indemnitzats per problemes psicològics, canvis de domicili, despeses educatives, reinserció laboral, etc. Jorge Fernández Díaz va afirmar que el reglament negava qualsevol ajuda econòmica a 'terroristes', i que només hi havia un relat possible, el que explicaven les víctimes del terror. 'En l'anterior reglament –va dir– no quedava clar que les víctimes de les forces de seguretat restaven excloses de les indemnitzacions, ara sí.' Les ajudes s'aplicaran amb caràcter retroactiu des de l'1 de gener de 1960. Aquesta data es va establir per pressió de les Associacions de Víctimes que asseguraven que la primera víctima d'ETA fou la nena Begoña Urroz, tesi que ja ha estat clarament provada com a falsa. El reglament assegura basar-se en els principis de memòria, dignitat, justícia i veritat. Per això se m'acudeixen dos comentaris.


Un. L'únic relat de l'estat únic sempre va amplificat pels mitjans del règim. Finalment, 'El País', un dels propagadors de la manipulació que la nena Begoña era la primera víctima d'ETA, fins a dedicar-li un 'Dominical' a tot color, ha corregit la seva versió. 'La Vanguardia' opta per ignorar la qüestió, tot i que també va ser un dels principals instigadors. Va donar el premi Godó de periodisme a Ernest Lluch per l'article 'El pecat original', en el qual, sense cap prova fiable, atribuïa a ETA la mort de la nena. Idea que també ha propagat Florencio Domínguez, columnista de la casa, i un dels autors del llibre 'Vidas rotas', avalador de la falsa tesi.


I dos. Pel govern espanyol, només hi ha una categoria de víctimes. El franquisme no va ser un règim de terror, transformat en guerra bruta al postfranquisme. Si bé algunes víctimes del GAL i alguns altres grups parapolicíacs de la transició ja van ser compensades, no s'ha arribat majoritàriament al fons ni en el terreny jurídic, ni en el de la restitució de la veritat. I aquest nou reglament hi barra encara més el pas. És un vil menyspreu, si ens remuntem a l'any 60, que les demandes de justícia de totes les víctimes del terror franquista no hagin estat escoltades. Molts d'aquests casos són ara en procés judicial a l'Argentina perquè l'estat espanyol nega tota possibilitat de 'memòria, dignitat, justícia i veritat'.


Per cert! Notícia històrica: la justícia argentina ha dictat una ordre internacional de detenció preventiva amb finalitat d'extradició de quatre torturadors franquistes: l'ex-inspector José Antonio González Pacheco, 'Billy el Niño'; l'ex-guàrdia civil Jesús Muñecas Aguilar; l'ex-escorta de Franco i de la casa reial Celso Galván Abascal; i l'ex-comissari José Ignacio Giralte González. És un pas molt important, una via jurídica internacional que ja va trencant la impunitat. Després, tocarà als caps, Martín Villa i companyia.


A més, si comptéssim els 'amenaçats' del terror d'estat i parapolicíac, des del 60 fins avui, una figura nova que aporta el nou reglament, n'hi hauria una llista infinita, que, com és habitual, tothom tornaria a ignorar: en l'únic relat possible de l'estat únic, les víctimes del terror d'estat franquista no hi entren. I els 'amenaçats', encara menys.


Hagin estat compensats o no, reconeguts o sepultats en el silenci, convé recordar, en pro de la 'memòria, dignitat, justícia i veritat', el volum del terrorisme d'estat postfranquista, en gran part oblidat i amb  molts episodis encara per investigar. Segons fonts diverses, del 75 al 83, entre 188 i 233 persones van morir per violència estatal i d'extrema dreta. Després, cal afegir-hi els 27 morts del GAL (1983-87), el 80% dels crims del qual resten impunes. Els condemnats han complert, de mitjana, un 10% de les condemnes. Segons la Fundació Euskal Memoria, del 1960 al 2010, han mort 474 ciutadans bascs a mans dels aparells de l'estat, en accions executades per persones o grups a les ordres de l'estat, i en circumstàncies derivades del conflicte. I 5.000 han estat torturats. Quants deuen ser els 'amenaçats'?


Com va dir Charles Pasqua, el vell ministre d'interior francès, bon amic de Vera i Barrionuevo, 'la democràcia s'atura on comença la raó d'estat'. 

Editorial