Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Pere Cardús

28.08.2013

Atenció! Comença el compte enrere

Falten tan sols quinze dies pel gran tret de sortida de la recta final cap a la consulta. L'Onze de Setembre, la Via Catalana marcarà l'inici de la campanya pel sí a la independència. El debat entre polítics sobre el lema, l'objectiu o el sentit de la cadena humana és completament fals, perquè es fa sobre la idea equivocada que ells poden determinar quin serà el clam popular dels mobilitzats. I, perdoneu si sóc incorrecte, però en aquest procés qui s'ha mobilitzat fins ara han estat els independentistes. Els autodeterministes, si existeixen, no els hem vist activar-se i no sé pas si els veurem. Si alguns ho han fet, ha estat a remolc dels independentistes.

Que no són autodeterministes, els independentistes? Sí, és clar. Però l'esforç, la dedicació, els recursos i els patiments que s'han esmerçat fins ara en aquest procés –institucionalitzat de fa un any, però que en fa molts més que va començar– no s'hi han dedicat pel goig de votar un bon dia i tornar cap a casa contents, sinó per assegurar un país d'oportunitats i de plenitud per a les generacions futures. Per tot això, aturar-se a reflexionar sobre si cal canviar el sentit de les mobilitzacions per sumar-hi els que volen remenar la cua és un acte d'irresponsabilitat. Si d'ací a un any hem de decidir, cal posar tota la llenya al foc i que en surti fum.

Si l'any passat la multitudinària manifestació 'Catalunya, nou estat d'Europa' va portar el president Mas a convocar eleccions avançades per definir el parlament que havia de preparar el camí de la consulta, no seria pas estrany que la Via Catalana cap a la Independència el portés a anunciar la data de la consulta, sigui quin sigui el format definitiu. El Consell Assessor de la Transició Nacional va apuntar uns criteris per escollir la data que deixaven clar que la més adequada es trobava entre l'11 de setembre del 2014 i el 18, data de la consulta escocesa. Ço és el 14 de setembre, tenint en compte la tradició o costum nostrat de fer votacions en diumenge. Si el president Mas anuncia aquesta data o la situa clarament al setembre del 2014, encara que no en digui el dia concret, el ritme que prendrà el procés serà vertiginós.

Què caldrà fer si el president anuncia la data de la consulta? Actuar amb fermesa i coordinadament respectant les maneres de fer de cadascú, però sense vacil·lacions de cap mena. Esquerra Republicana de Catalunya haurà d'entrar al govern, tal com va anunciar que faria, i la millor manera seria amb una Conselleria d'Afers Exteriors per a Oriol Junqueras. Si ho volen fer Iniciativa i la CUP, endavant. Però em temo que això és ben impossible. L'Assemblea Nacional Catalana haurà d'anunciar la campanya 'Sí a Catalunya', o com la vulguin anomenar, que caldrà coordinar juntament amb Òmnium i la resta d'organitzacions sobiranistes. El parlament haurà d'enllestir la llei de consultes, encara que sigui per anar esgotant les opcions prèvies a la definitiva. Els partits hauran de dir quin futur volen per als catalans: el de la llibertat o el de la humiliació a Espanya. Els federalistes hauran de decidir si volen convèncer la resta de l'estat espanyol o si prefereixen l'opció federal europea. Els mitjans de comunicació hauran de fer un esforç addicional per oferir els millors debats possibles sobre els beneficis i els perjudicis de la decisió que hauran de prendre els ciutadans. El govern i, concretament, el Departament d'Interior haurà de portar a la pràctica la màxima de Michael Collins, cap de l'IRA en la guerra d'independència irlandesa, que va dir: 'Si els anglesos saben fins i tot de què esmorzem, tan sols hi ha una manera de guanyar-los: saber de què esmorzen ells.'

Aquestes i moltes coses més caldrà fer-les si el clam independentista d'aquesta diada torna a esdevenir un salt endavant com fou l'any passat. Per córrer aquesta cursa d'obstacles que serà el curs 2013-2014 i sortir-ne victoriosos, caldrà actuar amb les dues qualitats que van definir amb encert a principi dels anys trenta els grans prohoms de Palestra (Pompeu Fabra, Josep Maria Batista i Roca, J. V. Foix, Joan Coromines, Miquel Coll i Alentorn...): intel·ligència i caràcter.

Editorial