Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Pere Cardús

03.07.2013

Tossudament alçada

No tinc pas la intenció d'analitzar –ni tan sols valorar– detalladament el gegantí Concert per la Llibertat de dissabte. El concert ja és fet. Ja se n'han criticat els errors, i ara ens en queden unes imatges, unes músiques i molts missatges que cadascú haurà de pair com bonament li plagui i via fora, que diria el poeta. Certament, no em va pas agradar tot, del concert, ni la llargada va ser el fet més preocupant, als meus ulls. Però el refrany diu que l'aigua passada no mou els molins i no cal pas enllotar-la més.

En tot cas, sí que vull comentar un moment que penso que va ser brillant: el discurs robust i rodó de la presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, que va omplir de contingut i d'harmonia el Camp Nou. 'Som aquí per a difondre la nostra causa, que és la causa de Catalunya i també, sobretot, la causa de la democràcia.' Un començament magnífic que expressa la raó profunda de la nostra lluita com a poble. O aquesta frase que condensa la millor actitud independentista: 'La causa de la independència de Catalunya no és contra res ni contra ningú. És a favor d'una vida millor per a tothom.' I aquesta crida tan necessària i sovint tan oblidada per alguns sectors del sobiranisme: 'Quan avui sortiu d'aquest concert, aneu a buscar aquells que dubten.'

I encara una reivindicació exigent amb els polítics: 'Els partits parlamentaris gestionen un capital d'il·lusions molt important i han de ser conscients de les expectatives que s'han generat.' O aquesta veu de la consciència que alguns voldrien sentenciar a mort: 'És l'hora d'avançar units. [...] Deixem les discrepàncies de banda. Tenim un objectiu comú, més important que cadascun dels nostres interessos particulars.' I la invocació de la combinació de l'èxit: 'Tinguem la generositat, el coratge i la intel·ligència que reclama aquest moment històric.' O la frase emblemàtica del final, que haurà de ser reproduïda als llibres d'història: 'No som aquí per a buscar un somni, nosaltres som el somni.'

Va ser, tot sencer, un discurs –un manifest, aquest sí– per a emmarcar. I si pogués no n'emmarcaria tan sols el text, sinó la manera com va ser dit. I l'actitud i el caràcter d'aquesta dona que és la viva imatge del país: suau, serena i delicada, però ferma, digna i perseverant.

El concert va sortir com va poder. Organitzat amb molt poc temps i amb moltes traves que de mica en mica s'aniran explicant, però amb una imatge d'unió, alegria i determinació que enorgulliria moltes nacions que lluiten per la seva llibertat. Som afortunats de ser un poble viu i tossudament alçat. Som privilegiats d'haver arribat fins ací contra tot pronòstic i contra una història escrita que ens esborrava del mapa. I podem estar orgullosos d'arribar-hi amb lideratges tan notables com el de Muriel Casals.

'La llibertat implica responsabilitat. Per això, la majoria dels homes la temen tant' (George Bernard Shaw).

Editorial