Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Marta Rojals

03.06.2013

Sí, senyor, oi tant, senyor

Amb motiu de la presentació del projecte Barcelona World, el complex casino-hoteler que volen adossar a Port Aventura per extreure líquid de russos i xinesos, el conseller delegat de l'empresa impulsora declarava en una entrevista radiofònica: 'El nou-ric que viatja demana unes altres coses i [als nou-rics] els hem d'oferir allò que demanen. Hem de construir la infrastructura en què se sentin còmodes.' Sí, senyor; oi tant, senyor; com a vostè li plagui, senyor.


Quedem-nos un moment amb el concepte de 'nou-ric'. Com es fa nou-ric, un individu? En coneixeu gaires, que hi hagin esdevingut treballant diàriament i honesta de nou a dues i de cinc a vuit? Són preguntes fetes des de la innocència, eh?, no fos cas que ens haguéssim perdut alguna cosa entre el 2007 i avui.


Una vegada vaig sentir explicar a un expert que l'enriquiment sobtat d'un contribuent feia que al departament d'inspeccions d'Hisenda saltessin sirenes multicolors. Generalment, si no era que ho havies petat amb una innovació tecnològica o similar, o que t'havia tocat la loteria, el senyal solia ser inequívoc de gat amagat. Tret, evidentment, que la loteria t'hagués tocat nou vegades en deu anys, com al Carlos Fabra, que només voldria dir que eres un paio amb sort.


Tot i la precaució extrema, pel que fa a nou-rics al fisc estan tranquils. Els camins del diner fàcil són inescrutables, i els afortunats, per no marejar l'Agència Tributària --que ja té prou feina inspeccionant autònoms a Catalunya--, són més de recórrer a l'enginyeria fiscal i a l'evasió de capital, amb tan mala sort que, amb tot allò que s'estalvien, s'acaben trobant que els sobren calers fins a l'avorriment. Sort que en un lloc o altre sempre surt un emprenedor estil Maria Teresa de Calcuta que pensa en els seus problemes i els ofereix un Eurovegas, un Barcelona World, un port per a megaiots de luxe a la capital catalana per anar tirant. Qui ho diu que no hi ha justícia en eixe món?


Doncs amb l'excusa de la crisi, aquest és el model econòmic que encara fa brillar els ullets dels nostres manadors: diner fàcil, diner ràpid, entreteniment per a qui s'avorreix de tant de diner. I, la cosa més important: cap pregunta, discreció total. Els sents presumir pels mitjans de comunicació, tot cofois, que crearan milers de llocs de feina 'directes i indirectes', és a dir, basats en la modalitat directa i indirecta de llepar el cul dels qui se'ls poden gastar a cabassos. Sí, senyor; oi tant, senyor; com a vostè li plagui, senyor.


Així és com n'aprenem, en aquest desgraciat racó de món: insistint i reincidint en el model econòmic que ens ha portat a la ruïna: el diner fàcil, el diner ràpid. Oh, és que construirem tant i ingressarem tant. Torneu a fer-vos paletes, torneu a fer-vos cambrers, torneu a somniar hipoteques. Vinga, amunt els castells a l'aire, amunt les copes, que aquesta ronda ja la pago jo. No cal patir, que per cada llicenciat pobre que hagi de fugir a l'estranger ja ens vindran trenta estrangers rics que es deixaran pasta llarga sobre els nostres entapissats verds: verd golf, verd mar, verd crupier.

Editorial