Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Andreu Barnils

21.04.2013

La nostra amiga es diu revolució

La propaganda oficial ens diu que independentistes i revolucionaris no poden, mai de la vida, anar de bracet. Es veu que es fan nosa els uns als altres. Ui sí, els nacionalistes, aquests burgesos provincians. Ui sí, els revolucionaris, aquests tarats. Aquest article és un intent de demostrar, als uns i als altres, que no tan sols no ens fem cap nosa, sinó que ens necessitem. Basaré el meu article en cinc punts. El primer punt, per als amics revolucionaris.


Fixeu-vos en aquesta vostra flagrant contradicció. Vosaltres molt dir 'obrers del món, uniu-vos!' i que 'els nacionalismes són cosa de burgesos' però resulta que a l'hora d'endegar una revolució la primera cosa que vau fer va ser instal·lar un partit comunista a Rússia, un altre a Alemanya, un altre a Polònia, etc. Vosaltres heu fet servir els països per arribar a la revolució. Després, en canvi, no els vau destruir pas, els països. Això sí, heu continuat dient que són invents artificials. No, amics no, vosaltres, sense els països, no hauríeu arribat on sou. Us heu preguntat mai per què la guerra de la Independència americana també es diu guerra de la Revolució? Curiós. De fet, si us llegiu la Declaració d'Independència, repeteixo, Independència Americana, veureu que són precisament els independentistes els grans defensors... de la revolució (aquí, segon paràgraf).


El segon punt el dedico als nacionalistes espantats davant la revolució. Ui sí, la revolució, ves tu. Vosaltres sentiu la paraula i us imagineu, tot d'una, barricades al carrer i caos obrer. Això us passa perquè feu servir la novel·la 'Incerta Glòria' com a única font d'informació. Família, som al segle XXI i la idea que teniu de les revolucions és molt caduca. Que no ho veieu que a casa nostra la revolució no la fan pas els obrers, sinó els deutors? És una revolució de deutors liderada per Ada Colau, la grandíssima Ada Colau, que ha organitzat d'una manera exemplar la gent que deu diners als bancs i es revolta amb tot el dret. I la cosa creixerà. Que no ho veieu que s'hi acabaran afegint els milers d'empresaris endeutats? Sí, aquests, tard o d'hora també trobaran la seva Ada Colau. Fa temps que la cerquen i ells també es plantaran. I després vindrà el govern de la Generalitat, és clar, que Madrid intenta desesperadament convertir en un deutor. 'Catalanes, nos debéis pasta!' Frenar la revolució, dieu? Però si aquí el revolucionari màxim és Artur Mas, l'Ada Colau dels governants catalans! I aquest moviment voleu frenar? Mare de Déu. En fi, ja podeu aneu a fer la mà amb els 'Cuernos de Roldán'.


El tercer punt, per als revolucionaris. Vosaltres molt xerrar d'organitzar les masses i que surtin al carrer i la veritat és que jo això només ho he vist fer als nacionalistes. Ja me les conec, les vostres masses obreres: són vagues al metro de Barcelona que van de 6 a 8 del matí i de 16 a 18 de la tarda. Va, home, va! Masses organitzades, diu el paio. Per masses organitzades les de l'Onze de Setembre de 2012. I pel que fa al vell i antic somni revolucionari de crear grups autònoms, composts bàsicament de gent fora dels partits, i que actuen des de baix, doncs aquest somni té un nom i es diu Arenys de Munt. Darrere seu, els cinc-cents referèndums organitzats a tot Catalunya. 


El quart punt, per als nacionalistes. Aquí calleu tots com putes, però la veritat és que va ser gràcies als revolucionaris, i no als independentistes, que Catalunya va aconseguir les cotes més altes de llibertat al segle XX. Vosaltres ja podeu anar parlant dels germans Badia, Estat Català, ERC, CiU i l'hòstia en patinet que l'únic moment que Catalunya ha viscut en quasi independència va ser gràcies a un òrgan inventat pels obrers, el Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya. Va durar poc, tot just l'estiu del 1936, però una mica més i ens fan independents. Ho recorda un dels seus puntals, l'anarquista Joan Garcia Oliver: 'Desde que Cataluña perdió su independencia, jamás había tenido tanto poder como con el Comité de Milicias. Desde entonces nunca había tenido Consejería de Defensa, ni ejército propio, ni industria de guerra pròpia, ni Administración de Justicia independiente' ('Eco de los Pasos', pàg.285).


El cinquè punt us el dedico a tots dos, i és una cita d'Immanuel Wallerstein, teòric del capitalisme i sociòleg de Yale. Un home molt savi que gasta una prosa avorrida com pocs. Però si algú ha estudiat les relacions entre nacionalisme i moviments socials, és ell. De fet, els veu tan semblants que s'ha inventat un terme que els engloba tots dos: moviments antististèmics. 'Vaig inventar aquest terme per definir conjuntament dos conceptes en ús des del segle XIX: moviments socials i moviments nacionals. Vaig fer-ho perquè crec que tots dos moviments comparteixen característiques bàsiques, i que tots dos representen resistències paral·leles a l'actual sistema històric fins al punt de voler enderrocar-lo.'


Dit això, amics nacionalistes, sobretot, continueu dient que la Teresa Forcades és una tarada, que l'Ada Colau només vol protagonisme, que el David Fernàndez és un fanàtic comunista i que el 15M són espanyols per integrar. Però tingueu clar que és possible que arribem a la independència gràcies a ells. Vull dir que potser que comenceu a assistir a les assemblees de la PAH per ajudar. I pel que fa a vosaltres, amics revolucionaris, no us descuidéssiu pas de dir que els nacionalismes són tancats, burgesos, provincians. Doncs tingueu clar que potser serà la tancada i provinciana Catalunya que us permetrà d'acomplir, victoriosos, la revolució. I potser ja va essent hora que us arribeu local de l'ANC que us quedi a prop de casa. Potser allà us ensenyaran a mobilitzar les masses.

Editorial