Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Andreu Barnils

16.12.2012

Traïdors

Una cosa que ha passat, al bell mig de la batalla, és que alguns soldats de l'exèrcit enemic van fer la insinuació de passar-se al nostre bàndol. Concretament, parlo del senyor Duran i Lleida i del diari La Vanguardia.


Tots dos van fer un acte de traïció a Espanya que tothom va poder veure. Sí, per molt que ho neguin ara, van fer tots dos propaganda separatista. Els agradi o no, les portades de La Vanguardia i el programa de CiU no han estat res més que això. Només cal llegir. I per molt que ara sembli que vulguin desdir-se'n, o si més no dissimular, em fa l’efecte que tots dos arriben tard. Jo diria que Espanya ha fet creu i ratlla a en Duran i Lleida i, en el fons, a La Vanguardia també. És possible que m'equivoqui, però em sembla que hi ha un abans i un després de les eleccions catalanes. Mai més res no tornarà a ser igual. El no hi ha marxa enrere també els afecta.


Aquí el drama de Duran no és que el país s'hagi fet independentista i ell no. El drama de Duran és que ell s'ha fet independentista. Ni que sigui durant uns quants dies, i en campanya electoral, Duran va fer uns moviments que a Madrid no li perdonen. Per exemple, fer campanya amb el programa electoral de CiU, que reclamava un estat propi. L'home ha travessat ratlles vermelles que els espanyols no toleren. A més a més, en el típic error de l'home que vol ser més papista que el papa, se'n va anar de la llengua. Va voler demostrar ser més separatista que ningú. Coses dels conversos. Perquè va ser ell, i ningú més que ell, qui va dir que 'l'estat espanyol és una claveguera'. Ni en Joan Tardà no ho hauria dit millor. Ara des del PP de Madrid volen retirar-li el passaport diplomàtic espanyol, en diuen pestes i no se'n fien. El volen fora. A ell, que no faria res més que ajudar-los! 


A La Vanguardia li ha passat una cosa semblant. Des de l'endemà mateix de la Diada es va convertir, diguem-ho amb totes les lletres, en un diari separatista. Van fer-ho a mig combat, en plena confusió, i ho van allargar tota la campanya. Hi ha portades per al record, com el 'Catalunya diu prou'. Un cop vistos els resultats, però, sembla que es vulguin fer enrere. Tornen a publicar cartes d'amics del rei d'Espanya, com la del senyor Cusí, fan editorials escèptics amb el pacte CiU-ERC i reclamen amb insistència l'entrada del PSC. Però el mal ja és fet i a Madrid ja no se'n fien. A l'hora de la veritat, pensen amb raó, La Vanguardia és catalana. I punt. Sí, hi ha un abans i un després en les relacions de La Vanguardia amb Madrid des de les darreres eleccions catalanes.


Aquest és el drama de tots dos: que a Madrid els vegin com uns traïdors. Que Duran i Lleida i La Vanguardia siguin vistos com a traïdors des de Catalunya no és res de nou. Fa anys que els passa i, tot sigui dit, ja s'hi trobaven còmodes. Si més no, s'hi havien acostumat. La novetat és que ara és Madrid que els veu com uns traïdors. I això sí que és nou. I aquest és el seu drama. Un drama de molt mal resoldre.


El drama de Duran és que no pot frenar-nos, i Madrid es desespera. Aquests dies fa el darrer intent, torpedinant el pacte CiU-ERC. El pacte, crec, arribarà, per mínim que sigui, i a Madrid tornaran a desesperar-se . Veuran com Duran ja no és útil. No frena res. Per una altra banda, ja fa molts anys que Duran no aconsegueix de canviar el pressupost espanyol en favor dels catalans, i Barcelona es desespera. Fa molts anys que molts catalans no veuen útil la feina de Duran. Sí, el drama de Duran podria ser molt més greu que un simple cas de traïció. Podria ser una cosa molt més profunda: podria resultar ser un inútil. Un ineficaç. Curiosissím, el seu cas. En plena guerra aquí tenim un soldat que cap dels dos exèrcits no ha de menester. Ell, que es presenta com l'home útil, l'abandonen tots dos bàndols per inútil.

Editorial