Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Andreu Barnils

04.11.2012

La revolta dels xarnegos (i II)

Aquesta setmana el feliç de la vida del Josep Maria Mainat, el ros de la Trinca, deixava caure una piulada al seu compte de Twitter que deia: 'Quants García, Sánchez, Martínez, Fernández, Pérez... etc. independentistes hi ha? Segur que molts!' El seu 'timeline', en directe, va ser un espectacle de respostes, un no parar: 'Apunta un Martínez.' 'Aquí un López Martín ||*||.' 'Jo soc López Sánchez (3 germans) Tots indepes!'.'Yo no sé si un Rodríguez te sirve.' 'Sóc Martínez Pérez i catalana. Independentista desde que tinc us de raó.' El Mainat repiulava les respostes perquè els seus 20.000 seguidors les poguéssim llegir: 'Jo! Santamaria-Ortega!!! Visca!!!'. 'Jo sóc un Rodríguez, el meu pare és canari, la meva mare catalana, i tots volem un Estat Propi'. 'Jo em dic Pellejero Sancho, independentista convençut'. 'Morillo serveix?'


Ha estat, aquesta, una mostra més de la revolta dels xarnegos. Aquesta revolta va esclatant, puja amb força i serà determinant en el procés. Ho vaig dir, i hi insisteixo: és la part guanyadora del procés. Sou tants, i tan potents, que inspireu moltíssima seguretat. Dir seguretat és poc. Per molt que el president Artur Mas es vengui com el patró del vaixell, aquí tothom sap que, si això flota, és gràcies a vosaltres. Sou els qui doneu estabilitat. Els qui inspireu confiança sou vosaltres.


El procés permet que tot es pugui dir. Per exemple: jo sóc un fervent partidari d'abandonar el castellà com a segona llengua i passar en massa a l'anglès. Crec que ens aniria molt millor, la veritat. L'anglès ofereix un món, i unes perspectives, que cap altra llengua occidental no pot oferir. Ni francès, ni alemany, ni espanyol, ni res. Tothom ho sap i tothom ho reconeix: a Occident l'anglès és la llengua útil. L'escena, l'any 2020, no la veig impossible: 'Fill meu aprendre a parlar bé l'anglès és més útil que aprendre a parlar bé el castellà.' La revolta dels xarnegos també implicarà això: que a vosaltres us sembli bé que hi hagi gent a Catalunya que abandonem el castellà per passar a l'anglès.


No dubto que l'abandonament del castellà pugui causar alguna fricció. Però crec sincerament que és un pas que farem, i que a la llarga, o no tant, hi haurà bosses de parlants que no entendran el castellà. Malentesos, si voleu, n'hi haurà. Però no passarà d'aquí. Al xarnego del Carod Rovira, per exemple, potser no li agradarà que jo prescindeixi del castellà i em dediqui a l'anglès, però ja us dic ara que em respectarà la decisió. A fi de comptes no és tan estrany això que descric: a hores d'ara ja hi ha molta gent que mira Homeland en v. o., escolta Lady Gaga i cerca 'anal sex' al Google. Sí, l'anglès obre portes. Portes instructives:


“In the days following the occupation of Lleida in 1938, there were examples of peasants being murdered for no apparent reason other than the fact that they spoke Catalan. Some women were killed because their husbands had fled. One of them was eight months pregnant. Another was her sister-in-law whose seventeen-year–old daughter had asked permission to go as her interpreter since she didn't speak Castilian. The girl was forced to watch her mother being executed and was then herself gang-raped before being shot.' (Paul Preston, Spanish Holocaust)


La revolta dels xarnegos també és acceptar que alguna gent no solament prescindirem del castellà per motius pràctics. També en tenim d'altres. Sí, nosaltres, i no ho sembla, som els néts d'un holocaust. La revolta dels xarnegos és tan potent, i inspira tanta confiança, que ens permet de dir-nos a la cara unes veritats com temples, sense que hagi de passar res de l'altre món: Jo no vull prohibir el castellà. El que vull és prescindir-ne.


La revolta dels xarnegos és que això, a vosaltres, no solament us sembli bé. La revolta dels xarnegos és que molts fareu el mateix pas. I si aquest pas no el fem nosaltres, el faran els nostres fills. Quan arribi aquest sant dia, a mi em diran tancat i a tu et diran traïdor. Si som honestos solament podrem donar una resposta: passem del castellà a l'anglès per una qüestió pràctica. I per uns altres motius as well.


I avui signo aquest article amb un dels meu vuit cognoms. En tinc més, però només en sé vuit de memòria. I un d'ells és Garcia. Sí, jo sóc un Garcia que prefereix l'anglès al castellà. Sóc així de xarnego.


(Article anterior: La revolta dels xarnegos I)

Editorial