Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Marta Rojals

15.10.2012

Minut i resultat

Mira que som dolentots, eh? L’endemà de divendres, com si el nostre equip hagués guanyat la Champions, socis i simpatizants vam fer cap als diaris del rival per buscar, morbosament i infructuosa, fotos aèries de la ‘majoria silenciosa’, com qui busca estelades en una transmissió de Gol TV.


I de nou ens vam topar amb tot de panoràmiques rasants, perquè l’amo de la realització és qui tria quan toca fer zooms, enquadrar el joc o enfocar la gespa. I aleshores és quan arriben les sorpreses pel resultat: com pot ser?, protesta el contrari: si això no s’ha vist! Ah, amic: que t’enfoquin la gespa no vol dir que el partit no es jugui.


I entre els qui no el volen veure i els qui no el volen mirar, la senyora Sánchez-Camacho reclamava des del mig del camp que el president s’apuntés ‘l’èxit’ de la macroconcentració microtudinària. I ho deia immergida en un aiguabarreig de banderes pròpies i estranyes que li tapaven els autocars vinguts d’Espanya a inflar-li la Catalunya real. I ja em perdonarà, però això que una part de la Catalunya real te l’hagin de portar de fora té una conya espectacular.


És igual, posem-hi que a tot s’hi val. Doncs, fet i jugat, el dia D, al final del partit, el marcador de la plaça de Catalunya indicava 60 a 1. Això no ho dic jo, que encara estic per espanyolitzar i no se’m pot fer cabal. Ho va dir un columnista de can Libertad Digital que, oh sorpresa, no culpava els àrbitres de la derrota, sinó  la tàctica de l’equip. Tradueixo de la llengua 'común' i indivisible, per als també pendents d’espanyolitzar:


‘La pitjor xifra independentista del passat 11-S (600.000) contra la millor del 12-O (10.000). 60 a 1. Aquesta és, a la Catalunya actual, la força real de la idea ‘Espanya unida’ en comparació amb la força real de la idea ‘Catalunya independent’. [...] des del punt de vista de l’estratègia unionista [...] ha estat un error tàctic de proporcions colossals.’ 


Doncs, com que els números canten, ja han començat a sortir Ronceros dient pels mitjans que no patim, que el dia de la Puríssima Constitució hi tornaran, més i millor, i que aquesta vegada serà la bona. Oblidant interessadament que el partit de tornada va ser divendres i ja s’ha jugat. Un altre cop van tard, perquè el 25 de novembre, a casa nostra, ja haurà començat una altra lliga. Ho dic per a qui es vulgui estalviar l’autocar.

Editorial