Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Marta Rojals

24.09.2012

Òptica i optometria

Vegem com un ex-director de Radio Nacional de España ens il·lustra des d’ABC Punto Radio la ‘indisoluble unidad de España’ segons la Sagrada Constitución. Tothom dret:


[I Jehovà digué a Moisés:] 


‘Cualquier tontería que se le ocurra a Mas o a cualquier nacionalista del mundo [...] requiere ni más ni menos que dos tercios de la cámara, dos tercios de otra, elecciones, otros dos tercios de la primera cámara, otros dos tercios de la segunda, referendum nacional..., es decir: que no cambian la constitución española ni ‘jartos’ de güisqui.’ 


Heus aquí una manera fina i elegant de dir que ‘la parte contratante de la primera parte’ ho va deixar tot ‘atado y bien atado’, i que si vols emancipar-te et serà més fàcil donar-te de baixa de Vodafone.


Perquè el jovent se’n faci una idea, quan aquesta simpàtica carta magna segellava la unió eterna entre els pobles, a Espanya el matrimoni era una institució indissoluble ‘por la gracia de Dios’. Però la civilització empeny, i vet aquí que tres anys després va arribar la llei del divorci, i amb aquesta la pau a moltes llars. La societat evoluciona, la llei evoluciona. Això és així aquí i a la Xina Popular... Ai, calla... d’això... És igual, deixem-ho estar.


El cas és que dijous, quan el president de la Generalitat es va trobar en la necessitat d’explicar a Madrid en què consistia la democràcia --com en Coco: tancs: caca; voluntat majoritària, pacífica i democràtica: bé--, a molts ens va caure l’ànima als peus: encara estem així? Una cosa són els carques que dicten titulars histèrics sobre l’home del sac, però de les generacions educades en democràcia no ens esperàvem pas haver de partir de tan enrere. O potser sóc jo, que baixo de l’hort.


Total, que aquests trenta-cinc anys de diferència de mentalitats són un abisme. Allà on es veu la mar de natural ribotar estatuts, tancar diaris, subvencionar fundacions feixistes i insinuar d’anul·lar eleccions, i alhora es percep com una aberració il·legal fer un referèndum democràtic, el problema ja és més competència de l’òptica i de l’optometria que no pas nostre. Per tant, com va dir el president: ‘Organícense ustedes como quieran, que esto mucho más no da de sí.' I qui necessiti ulleres, que vagi a l’òptic, però que no ens imposi de veure-hi borrós ‘in aeternum’ per una sacralitzada llei.

Editorial