Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Marta Rojals

26.09.2011

Una història de la Ribera d’Ebre

Surt el sol a la vila de Flascó, els moixons canten, el cel és ras. El senyor X treu el nas per la finestra, i, damunt dels camps d’olivers, ametllers, vinyes i bucolicitats diverses, fa una ullada al sempre-present núvol blanc, ciclopi, vertical: l’aire és quiet. Davall del núvol, la presència futurista de la xemeneia de la Nuclear. No la busquin a les fotografies dels productes de la comarca, ni a la publicitat dels seus parcs naturals, ni als tríptics turístics. Si per un cas vostès han de baixar, ja s’ho trobaran.

Doncs avui el senyor X ha de passar a recollir el cotxe al taller, cap allà al núvol blanc, a tocar de la carretera del pla PENTA, la que van construir per a la tranquil·litat de qui es cregui que, si un dia peta tot, servirà de res fugir. Però no ens desviem del tema. Resulta que el senyor X té un cotxe de més de vint anys que, aquests últims quatre, li ha fet més de cent avaries. Doncs arribada l’hora, xino-xano, es planta al taller, i quan ja tenia coll avall que hauria de començar a fer un pensament, que el seu trasto ja havia fet tot el fet, el mecànic li dóna una alegria: es veu que ha revisat els llums, la suspensió, els frens, ha tocat aquí i allà, ha canviat això i allò, i li diu que ja pot anar tranquil, que té vehicle per deu anys més. La factura, un clatellot, com sempre, però també com sempre el professional del motor l’ha ben justificada: res de comparable a la despesa d’un de nou. Doncs llarga vida al mecànic, i a córrer s’ha dit!

I així, el senyor X, que havia passat una setmana calculant furibundes regles de tres, allò de: si en quatre anys, cent avaries, en deu, x, condueix de tornada a casa feliç i alleujat. A les notícies, radien que la Central Nuclear de la vila de Flascó ha rebut l’aprovació del Ministerio corresponent per a prorrogar-ne l’explotació durant deu anys més, malgrat que aquests últims quatre hi ha hagut més de cent incidències. Quina casualitat, igualet que el meu cotxe!, pensa el senyor X. I també pensa que aquesta Nuclear deu tenir un mecànic de primera, com el seu. A ca la Central ja poden estar contents. A la ràdio, algú canta ‘what a wonderful world...’ El senyor X xiula, i troba que sí, que el món és meravellós.

I això que el nostre home ja havia començat a mirar-se cotxes elèctrics, ara que els qui manen ja han decidit que són el futur... Canviar el petroli per l’electricitat, canviar d’amos, canviar de xip, canviar els mecànics per electricistes. Però si el motor del dia de demà ha de ser tan elèctric, d’on traurem tanta ‘lectra’?, reflexiona el senyor X: si tot just a l’estiu les línies ja van com les botifarres per la sobrecàrrega dels aires condicionats! El senyor X sacsa el cap: i el seu fill sense feina per haver estudiat collonades! Poca vista, en diria ell: si entre electricistes i mecànics de nuclears, els uns pels altres, tenen la feina assegurada!

Editorial