Opinió

 

1/88>

Xavier Montanyà

22.09.2011

Moros sota sospita

El govern català pensa a prohibir la burca i el nicab als espais públics. No té pressa, diuen, perquè hi ha poques dones que en portin. No és per motius religiosos, ni culturals, diuen, sinó de seguretat. Bé. En realitat, associar el vel d’elles amb la seguretat nostra, posa els musulmans sota sospita. Ciutadans!, el poder ens informa que els moros són una amenaça potencial. Per dissimular també prohibiran d'anar amb casc o passamuntanyes. I amb màscara de soldador, oi? Senyors, si vostès mateixos reconeixen que hi ha poques persones que portin burca o nicab, i encara menys, crec, passamuntanyes i casc quan es passegen, quina amenaça són per a la nostra seguretat? (Incís: ningú ha vist cap dona amb burca a Catalunya?)

Si realment creuen que la gent que es tapa la cara pel carrer, o es desfigura el rostre pot ser perillosa, per què no prohibeixen, també, les ulleres de sol, les gorres de beisbol, les bufandes i els fulards, el vel de les monges, les perruques, els perruquins, les barbes i els bigotis, les crestes de punk, les caputxes i els paraigües, el maquillatge o qualsevol cosa que pugui contribuir a canviar-nos la cara. O per què no hi afegeixen unes altres pràctiques, que la tapen completament, com els gegants i els capgrossos, o les màscares i els antifaços de carnestoltes o els Santa Claus? Per què volen que em senti insegur quan passo prop d’una marroquí amb nicab i no quan contemplo el Gegant del Pi o un capgròs de festa major? Un respecte al cavall de Troia, si us plau.

No els entenc. Tret que el propòsit sigui d'equiparar musulmà i amenaça a la nostra seguretat.

La brillant idea forma part d’una campanya de baixa intensitat, escalonada, no gens subtil, més aviat barroera, i del tot innecessària, d’alguns sectors cristiano-convergents contra la immigració, musulmana especialment. Val a dir que aquests sectors, coincideixen cada dia més, tot i que amb més correcció, amb els postulats de Plataforma per Catalunya, que els fa la feina bruta.

Ho va dir fa anys Heribert Barrera i el van expulsar de soci d’honor de l’Amical de Mauthausen. Els immigrants ens descatalanitzen. L’enemic, és l’altre, sobretot si és inferior. Ara, aviat correran a pactar amb el PP a Madrid, que sempre ha respectat Catalunya i la llengua, aquí i al País Valencià. Aquests mai no ens han volgut descatalanitzar. Ni ara, ni en el passat. Qui és sagristà o saltataulells en néixer, no ho deixa.

En la mateixa línia racista s’ha expressat aquest estiu el conseller Mena: els marroquins defrauden en les rendes mínimes. I, com hi ha món, no podia faltar el conseller Puig: alguns immigrants s’organitzen en bandes delictives. Són idees de CiU o de PxC? El racista, el xenòfob, ens el mirem de manera diferent si és nacionalista espanyol, amb passat feixista, o català, amb passat antifeixista o neutre, franquista passiu --com ho eren la majoria. També ens el mirem de manera diferent segons a qui ataqui. Quan Albiol menysprea els immigrants es fa el silenci convergent. Cosa ben diferent de quan menysté la Diada nacional.

Un altra. Per què estan tan preocupats per la construcció de mesquites? Tan car és per a l’erari públic que els ajuntaments reservin espais o ajudin a construir aquests centres? Oblidem que els ciutadans de les altres religions també paguen impostos? Com els pot alarmar tant això i trobar normal que cada any l’església catòlica s’embutxaqui milers de milions de diners públics, per la cara. És més: tenint en compte l’impressionant descens del nombre de fidels, qui representen? I què me’n dieu de l’aquelarre madrileny 'urbi et orbe' d’aquest estiu, amb el papa vestit d’aquella manera i 'papamòbil' amb aire condicionat?

Les esglésies catòliques són buides i els capellans tenen les butxaques a vessar de diners públics. En canvi de què? Ja que la democràcia no pot evitar aquest robatori legal, encara que la Constitució ens defineixi com un estat laic, proposo que per contribuir a la convivència ecumènica i social els bisbes deixin unes quantes esglésies buides als imams. És una idea. Fins i tot podrien compartir despeses i canviar la campana. Sona fatal.

Editorial