Opinió
-
La ignorĂ ncia del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva Ă via (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa CecĂlia de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorà ncia: és cinisme i mala fe
Pere CardĂşs
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobĂ lleument esquerdat
Joan-LluĂs LluĂs
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere CardĂşs
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara Ă©s lÂ’Hora: la candidatura del sĂ-sĂ
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
1/88>
Marta Rojals
20.06.2011
Creients
Ens ho van dir i ens ho vam empassar. Els fills de famĂlia modesta ens vam creure lÂ’anunci dels JASP, vam fer carrera, ens vam diplomar, llicenciar, postgraduar, vam agafar avions, ens vam remasteritzar. Érem lÂ’orgull de casa nostra. DespenjĂ vem el telèfon i ja tenĂem feina, o ja havĂem canviat de feina, o ens nÂ’havien ofert una altra. LÂ’ordre de les coses era el previst, aixĂ ens ho havien dit i aixĂ ens ho crèiem, pels segles dels segles, amĂ©n. Els creients vam fer-nos autònoms, vam llogar locals, vam reformar-nos pisos, vam brindar amb els amics en restaurants, vam poder comprar un parell de llums al Vinçon, vam començar a tenir fills.
El primer dia que el telèfon no va sonar, vam pensar que era una il·lusió acústica. I un matà que ens vam llevar més cruixits que no de costum vam buscar un mirall: la nostra bombolla particular ens havia esclatat a la cara.
El pròxim sopar dÂ’amics Ă©s en un pis compartit, i cap no baixem dels trenta-cinc. CadascĂş posa un plat a taula, i ja ningĂş no seÂ’n fot de qui ha portat lÂ’amanida dÂ’enciam. Mentre caragolem picadura als balcons, ens demanem els uns als altres com et va, si ‘encaraÂ’ fas dÂ’això o dÂ’allò altre, si saps de ningĂş que necessiti algĂş per fer ‘què siguiÂ’. Perquè ha arribat un punt que demanar de fer allò que vam estudiar ja ens sembla un vici d'aburgesats, un excĂ©s de pedanteria que ens hem de fer perdonar. O almenys això ens volen fer creure: que qui ens hem pensat que som, que encara grĂ cies, que guanyarĂ s el pa amb suor, parirĂ s amb dolor i, en fi: que sÂ’ha fet justĂcia divina.
I aixĂ, la parella dÂ’arquitectes del fons ara fan samarretes i bosses reciclades. El periodista, al cap de vint anys, torna a fer classes de repĂ s desprĂ©s de deixar el petit a la guarderia. LÂ’historiadora de lÂ’art pot fer una celebraciĂł: dilluns comença de caixera al Lidl. Els pares ja no ens pregunten res quan, el diumenge, ens passen els ‘tuppersÂ’ setmanals. Aquests pares crèduls i amb estudis primaris que es van esllomar per poder penjar un dia, per cada fill, una orla al menjador. Perquè qui deia una orla, deia un futur.
LÂ’endemĂ , en una rĂ dio, un tertuliĂ sÂ’esgolarĂ : Privilegiats, consentits, fills de la democrĂ cia! Al diari, un economista predicarĂ l'error de cĂ lcul de voler obrir el ball a tants balladors i ara, tĂ©: llicenciats en frustraciĂł que seÂ’ns han tornat massa fins per a doblegar lÂ’esquena. Un conseller ens alliçonarĂ que no podem pretendre culpar el sistema de la nostra dissort laboral, si en el seu moment vam voler estudiar filologies o filosofies o com sigui que es diguin aquestes 'mariconades'. A la bĂşstia, de nou, la propaganda de la universitat ens advertirĂ que, si no tenim feina, Ă©s perquè encara ens faltaria un altre mĂ ster. Bon intent, senyors, però les velles inèrcies, allò de ‘en veritat us dicÂ’, ja ho ha donat tot de si, ja no cola. De tant que us hem cregut, tan gran ha estat el descrèdit, que al final nomĂ©s ens deixeu una opciĂł: la de creure nomĂ©s en nosaltres. I per a arribar a aquesta conclusiĂł, en una cosa sĂ que alguns tenĂeu raĂł: no ens calia estudiar tant.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valenciĂ (ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revoluciĂł
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracionsÂ…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justĂcies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democrĂ cia tĂ© lĂmits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
LÂ’embolic dÂ’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015