Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Xavi Sarrià

29.01.2010

Cabanyal

Hi ha un barri a València que és un antic municipi que fins el 1897 fou independent sota el nom de Poble Nou de la Mar. Hi ha un barri a València que és un entramat de carrers que s'arrengleren amables com escortant les ones d’aquesta mar. Hi ha un barri a València que és un conjunt de cases eclèctiques filles del modernisme popular. Hi ha un barri a València que és un col·lectiu de persones humils i senzilles d'arrel pescadora que conserven encara l’amor a la llengua dels avantpassats. Hi ha un barri a València que és una barreja d'ètnies i races, olors i sabors, crits i silencis que conviuen en pau. Hi ha un barri a València que és un teixit de locals plens d'història on es preparen arrossos amb aroma de sal. Hi ha un barri a València que és un teatre amb nom d'estrella on dansen marionetes que fascinen menuts i grans. Hi ha un barri a València que és una casa okupada on idees i músiques han trobat refugi als marges del magma urbà. Hi ha un barri a València que és cadascun dels mil set-cents habitatges amb històries humanes que l'ajuntament pretén enderrocar. Hi ha un barri a València que és la remor de les mobilitzacions multitudinàries que han omplert carrers, avingudes, ports i mercats. Hi ha un barri a València que és la generositat de les jornades de portes obertes en què veïns i veïnes ensenyen on viuen com a mostra d'agraïment i d'hospitalitat. Hi ha un barri a València que és la il·lusió de la gent que se l'estima i des de fa dotze anys treballa dia a dia per aturar la barbàrie que vol partir en dos la seua identitat. Hi ha un barri a València que és el cor resistent de la meua ciutat. Hi ha un barri a València que diumenge tornarà a bategar. Hi ha un barri a València que encara és poble i es diu Cabanyal.

Editorial