El zapaterisme que s'esgota

La ziga-zaga permanent sempre té límits i Zapatero ja hi ha topat. Fa temps que ho havíem vist, en relació amb el conflicte nacional, en què ja no li resten cops màgics ni parauletes sensacionals a proferir i s'ha d'alinear amb el PP, despullat ja d'enganys. Però és que ara tampoc no li resta marge de maniobra en economia, i per més xerrameca peronista que vulga exhibir, la pujada d'impostos que va aprovar divendres és la prova pública de la seua incompetència.

Ho vestiran com voldran, però les mesures anunciades divendres pel consell de ministres espanyol signifiquen un augment considerable de la pressió fiscal contra la majoria de la població, cosa que contradiu la fraseologia obrerista barata que exhibia el PSOE fa quatre dies, tots amb els punys enlaire. I encara més: la majoria de les mesures aprovades ensenyen l'estil de governar populista de Zapatero i els seus límits alhora, i deixen despullat qui pot ser el més frívol dels presidents del govern espanyol que mai hàgim conegut en democràcia.

De primer desapareix la famosa deducció de 400 euros de l'IRPF que, a bombo i plateret, es va aplicar l'any passat. Hi ha socialistes que es pensen que va ser gràcies a aquell anunci que van guanyar les eleccions. Jo no m'ho crec, però si va ser així, vés a saber si ara la mesura no se'ls girarà contra, perquè només haurà valgut per assegurar uns vots. Per a això i per fer un forat enorme a la caixa general de l'estat, sense que els 400 euros hagen arribat mai a qui de veritat els necessitava ni hagen resolt res a qui els ha rebuts.

Després, com a segona mesura, s'apuja de dos punts l'IVA general, i el reduït, que és el fonamental, perquè s'aplica a l'alimentació, a l'habitatge, al transport i als altres serveis bàsics, un punt. Però, en una altra exhibició de zapaterisme frívol, avui ens anuncien que aquesta pujada entrarà en funcionament el mes de juliol i no al gener. Per què? Si tan mal anem de caixa, una decisió dolorosa com aquesta s'hauria d'aplicar immediatament, però el president espanyol sembla que vulga ser fidel a una de les seues màximes que és de no donar mai la cara quan passa alguna cosa i enviar al futur la hipotètica resolució d'un problema. Què es pensa? Que al juliol les coses hauran canviat tant que podrà fer un nou cop d'efecte? O que al juliol la gent haurà oblidat que li apugen els impostos? O espera saber si superarà el debat de pressupostos? O potser es pensa que al juliol hi haurà un altre president a la Moncloa i que ja s'ho farà?

Finalment augmenten els impostos provinents de les rendes de capital, o siga dels interessos dels comptes corrents (de manera que es penalitza l'estalvi) i també els de les assegurances de vida, transmissions patrimonials, accions, etcètera. És un augment tan generalitzat que fa impossible, simplement, d'afirmar amb seriositat que afecta solament, o sobretot, els més rics.

El despropòsit és tal que fins i tot Jordi Sevilla, que va ser ministre de Zapatero, ja diu en el seu bloc que això és un 'Frankestein' desconcertant, i uns quants ministres, començant per Solbes, han decidit de plegar veles del tot i apartar-se ben lluny de la política. No m'estranya, sincerament. Viure al costat d'un personatge com el que habita a la Moncloa deu ser molt difícil.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet